CASTLELa reconstrucció mostra l'Aïnsa cap al 1610, quan s'acaba la fortalesa traçada per Tiburzio Spanochi: un gran recinte d'uns 100 × 66 m amb torres als angles, la torre pentagonal al sud-oest i dos bastions amb fossat a ponent. La planta segueix l'ortofoto i el Cadastre. Al costat hi ha la vila closa, amb la plaça Major i Santa Maria. Les alçades de les torres, les cobertes, els edificis del pati i el traçat de les cases són hipòtesis; els carrers no són els reals.
Funciona al navegador de l'ordinador i del mòbil, sense instal·lar res. Vola amb el dron i alterna entre llavors i ara.
O vola-hi per damunt mentre passen els segles: del primer assentament fins avui, amb el poble creixent i les fites de la seva història.
- Època reconstruïda
- c. 1610
- Població
- Aínsa
- Comarca
- Sobrarb
- Província
- Osca
- Comunitat
- Aragó
- Coordenades
- 42.41820, 0.13650 · Obre el mapa
Torre pentagonal
Cinc pisos i porta original en alt, al tercer. SIPCA i altres la fan del s. XI; Adolfo Castán la data al s. XVI. L'alçada i el coronament del model són hipòtesis.
Ala davant la torre (hipòtesi)
Edifici adossat que avui amaga el peu de la torre. No se n'ha trobat la data: que existís el 1610 és una suposició.
Porta de llevant
Dóna a la plaça Major. El volum de la façana és aproximat.
Pati d'armes
Enorme espai obert, gairebé tan gran com la vila. Avui acull festivals i fires.
Muralla sud
Segons Románico Aragonés, medieval en origen. Els arcs de mig punt interiors que sostenen el camí de ronda no es dibuixen: SIPCA el considera un afegit posterior.
Torre del sud-est
Torre sortint de l'angle, probablement medieval. Planta segons el Cadastre.
Torre del nord-est
La més gran de les dues de la façana de llevant, que SIPCA descriu desiguals. Planta segons el Cadastre.
Torre del nord-oest
Avui només en queda un pany alt arruïnat; la forma completa del model és hipotètica.
Bastió del nord
Un dels dos bastions de planta trapezial irregular que tanquen el costat oest, segons l'ortofoto.
Bastió del sud
Segon bastió de ponent, de cara a la plana alta.
Fossat i contraescarpa
El fossat protegia el front oest. Avui està reblert; el model segueix el relleu actual i el mostra menys fondo del que devia ser.
Porta de ponent
Segona entrada, amb pont llevadís, tapiada al s. XX. El motor només en dibuixa l'arc, cec.
Pou
Hi ha un pou profund dins del recinte. La posició i la forma del model són una aproximació.
Plaça Major
Plaça trapezial amb porxos, datada entre els s. XII i XV segons la font. La font del model no està documentada.
Santa Maria
Romànica, consagrada el 1181, de nau única amb cripta sota l'absis. Aproximada amb volums simples.
Torre de Santa Maria
Torre alta de doble funció, religiosa i defensiva, amb espitlleres.
Claustre
Claustre irregular, amb dates entre els s. XIII i XV segons la font.
Muralla de la vila (traçat hipotètic)
Dos recintes i set portals, dels quals en queden cinc. El model simplifica el conjunt en un sol clos.
El Cinca
L'Ara i el Cinca envolten el turó com un fossat. El motor només dibuixa un riu: l'Ara hi queda sec.
Vídeos i històries d'aquest lloc al nostre compte.
Foto: Fernando · CC BY-SA 2.0
Foto: Mikipons · CC BY-SA 3.0 es
Foto: Mikipons · CC BY-SA 3.0 es
Foto: Basotxerri · CC BY-SA 4.0
Foto: Basotxerri · CC BY-SA 4.0
Foto: Basotxerri · CC BY-SA 4.0
- c. 1045–1060
El castell romànic
A l'època de Ramir I s'aixeca a l'extrem de ponent del turó un castell de frontera, al qual alguns autors atribueixen la torre pentagonal.
font: SIPCA - 1124
La carta de poblament
Alfons I el Bataller concedeix als habitants de l'Aïnsa el fur de Jaca, i la història documentada de la vila comença aquí.
font: Castillos de España (AEAC) - 1181
Es consagra Santa Maria
Es consagra l'església de Santa Maria, començada a finals del s. XI, amb una torre que també serveix per a la defensa.
font: Wikipedia, Aínsa - 1278
Obres del mestre Abinafia
Un document reial del 1278 esmenta obres al castell dirigides pel mestre Aaron Abinafia, sense que se sàpiga quina part van tocar.
font: SIPCA - 1593
Spanochi traça la ciutadella
Felip II reforça la frontera amb França i l'enginyer Tiburzio Spanochi és a l'Aïnsa; segons guies turístiques, sense document citat, s'enderroquen unes 70 cases.
font: SIPCA - 1610
La fortalesa acabada
La fortalesa queda acabada: un recinte d'uns 100 × 66 m amb torres als angles i dos bastions amb fossat a ponent.
font: Castillos de España (AEAC) - 1655
La Creu Coberta
Ramón Sanz acaba per encàrrec de la Diputació del Regne el templet que recorda la llegenda de la creu sobre l'alzina.
font: Ayuntamiento de Aínsa, La Cruz del Sobrarbe - 1706
Setge i incendi
Durant la Guerra de Successió, tropes franceses assetgen el castell i l'incendien.
font: SIPCA - 1742
Sense ús militar
El castell perd l'ús militar i queda abandonat.
font: SIPCA - 1833–1875
Fortí a les guerres carlines
Es repara el 1833 davant els atacs carlins, es reformen les obertures per al tir de fusell i el 1875 torna a tenir funció militar.
font: SIPCA - 1931
Monument historicoartístic
Un decret del 3 de juny de 1931 declara el castell monument historicoartístic, i el 1965 el nucli antic serà conjunt historicoartístic.
font: Wikipedia, Castillo de Aínsa - 1976–2010
Restauracions
Es restaura per fases des del 1976, i el 2010 es consolida el mur de llevant després d'una excavació arqueològica.
font: SIPCA