CASTLELa reconstrucció mostra el castell d'Aitona cap al 1400, quan era la residència dels barons de Montcada: un recinte sobirà triangular d'uns 45 × 55 m, amb torres cilíndriques i un mur nord sobre el fossat, i a llevant el recinte jussà amb l'església. La planta del sobirà i les dues torres surten de les restes i de l'ortofoto. Els alçats, la torre del vèrtex sud, el perímetre del jussà i la posició de l'església són hipòtesis: el castell es va desmuntar pedra a pedra des del 1754 per fer la parròquia nova.
Funciona al navegador de l'ordinador i del mòbil, sense instal·lar res. Vola amb el dron i alterna entre llavors i ara.
O vola-hi per damunt mentre passen els segles: del primer assentament fins avui, amb el poble creixent i les fites de la seva història.
- Època reconstruïda
- c. 1400
- Població
- Aitona
- Comarca
- Segrià
- Província
- Lleida
- Comunitat
- Catalunya
- Coordenades
- 41.49648, 0.45969 · Obre el mapa
Recinte sobirà
Planta triangular delimitada per l'excavació del 2005, amb la residència dels barons. Els alçats interiors són hipotètics: la roca es va rebaixar en desmuntar-lo al s. XVIII.
Mur nord i fossat
És el tram més ben conservat, entre les dues torres, sobre un fossat recuperat a partir del 2005. L'amplada i la fondària del fossat del model són hipotètiques.
Torre nord-oest
Fa 10 m d'alçada conservada i 5,40 m de diàmetre interior, en opus emplectum, i va quedar abandonada al s. XVI. S'hi entrava probablement per dalt; el coronament del model és hipotètic.
Rampa d'accés
La rampa original comença a la torre nord-oest, i s'hi va datar al s. XIV la rasa de la muralla. El traçat exacte i la porta del model són una aproximació.
Recinte jussà (hipòtesi)
Era a llevant del sobirà i en queda part de la muralla i una torre, però no se n'ha localitzat cap plànol: el perímetre i la torre del model són hipotètics.
Església vella (hipòtesi)
L'excavació n'ha trobat la planta, amb una necròpolis, però sense restes visibles i sense plànol publicat a l'abast: la posició i la mida són hipotètiques.
Vila closa
Una vila de majoria musulmana fins al 1610, amb la Moreria. El contorn surt dels edificis més antics del Cadastre, i el traçat de la muralla és hipotètic.
Vídeos i històries d'aquest lloc al nostre compte.
Foto: Juli Soler i Santaló · Public domain
Foto: Josep Salvany i Blanch · Public domain
Foto: Fotoarxiu.sarratetorres · CC BY-SA 3.0
Foto: Deosringas · CC BY-SA 3.0 ES
- s. XI – inicis XII
Hisn andalusí de Zaytūna
Al turó hi ha un castell musulmà del districte de Lleida, conegut per la ceràmica dels s. XI–XII, però la seva forma no es coneix.
font: Catalunya Romànica: Castell d'Aitona - 1120
La convinença de Lleida
El governador de Lleida cedeix Aitona i altres castells al comte Ramon Berenguer III en un pacte feudal, la primera menció escrita.
font: Catalunya Romànica: Castell d'Aitona - 1145–1149
Conquesta cristiana
Aitona passa a mans cristianes amb Lleida i Fraga, i la majoria de la població continua sent musulmana amb un règim propi.
font: Gran Enciclopèdia Catalana: Aitona - 1212–1233
Els Montcada, barons d'Aitona
Constança d'Aragó aporta Aitona en dot a Guillem Ramon de Montcada, i el 1233 Jaume I confirma el castell a la vídua.
font: Catalunya Romànica: Castell d'Aitona - s. XIV
La muralla de pedra
L'excavació data al s. XIV la rasa de fonamentació de la muralla de la rampa, i el recinte triangular amb torres cilíndriques deu ser d'aquesta època o poc posterior.
font: NacióDigital (2021) - 1485
Crim al castell
Mateu de Montcada és assassinat dins del castell pels seus nebots, i la baronia passa a la branca de Xiva, establerta a València.
font: Catalunya Romànica: Castell d'Aitona - s. XVI
De palau a ruïna
Els barons se'n van a Seròs, la torre nord-oest s'abandona i el 1585 Henry Cock veu l'església sobre la penya entre torres gairebé enrunades.
font: Catalunya Romànica: Castell d'Aitona - 1610
Expulsió dels moriscos
Són expulsats 724 moriscos d'Aitona, tot i que el bisbe de Tortosa i els Montcada eviten que l'expulsió sigui total.
font: Gran Enciclopèdia Catalana: Aitona - 1641
Guerra dels Segadors
El castell encara té un paper defensiu important, amb part del seu circuit de muralles en peu.
font: Catalunya Romànica: Castell d'Aitona - des del 1754
El castell es fa església
Es desmunta pedra a pedra el castell i l'església vella per aixecar la nova parròquia de Sant Antolí, i només en queden les dues torres i el mur nord.
font: Catalunya Medieval: Castell d'Aitona - 1938
Trinxeres al turó
A la Guerra Civil s'obren trinxeres i sitges al turó, on l'arqueologia les ha documentat, probablement durant el front del Segre.
font: Territoris.cat (2025) - 2005–2026
El castell torna a sortir
Les excavacions recuperen el fossat, la rampa, la planta i l'església medieval, i el febrer del 2026 s'obre un mirador a la plataforma superior.
font: Territoris.cat (2025)
- Catalunya Romànica: Castell d'Aitona
- Catalunya Romànica: Sant Antolí d'Aitona
- Catalunya Romànica: Castell i vilatge de Carratalà
- Gran Enciclopèdia Catalana: Aitona
- Catalunya Medieval: Castell d'Aitona
- Viquipèdia: Castell d'Aitona
- Territoris.cat: Descobriments arqueològics al castell d'Aitona (2025)
- NacióDigital: intervenció arqueològica (2021)
- Diari de Catalunya: nou mirador (2026)
- MDT: IGN · Ortofoto: ICGC (CC BY 4.0) · PNOA
- Cadastre (INSPIRE)