CASTLELa reconstrucció mostra Albarrasí cap al 1375, poc després de la guerra dels Dos Peres, quan la ciutat és plaça forta de la frontera amb Castella. El castell ocupa un penyal triangular de 0,36 ha al centre de l'esperó que envolta el Guadalaviar, amb la vella residència dels Banu Razin refeta, un recinte interior i un bastió. La planta de la part alta segueix l'excavació del 2004 i l'ortofoto, i la cerca s'enfila fins a la torre de l'Andador. Les altures, el sector sud del castell, el traçat de part de la muralla i el caseriu són hipòtesis, i el riu no s'hi dibuixa perquè el motor l'eixamplaria massa.
Funciona al navegador de l'ordinador i del mòbil, sense instal·lar res. Vola amb el dron i alterna entre llavors i ara.
O vola-hi per damunt mentre passen els segles: del primer assentament fins avui, amb el poble creixent i les fites de la seva història.
- Època reconstruïda
- c. 1375
- Població
- Albarracín
- Comarca
- Serra d'Albarrasí (Terol)
- Província
- Terol
- Comunitat
- Aragó
- Coordenades
- 40.40564, -1.44481 · Obre el mapa
Residència principal
Casa de pati amb quatre ales i uns 306 m², alçada al s. XI i refeta al s. XIV i al XVI sobre el mateix esquema. L'alçat del model és hipotètic.
El bany dels Banu Razin
Sala calenta amb hipocaust, latrina i sala de servei a l'ala nord-oest: un bany palatí molt poc habitual. El 1375 ja era només un record soterrat.
Aljubs bessons
Sota el pati, dues naus rectangulars excavades a la roca que recollien l'aigua de pluja per a tota la fortalesa.
Bastió oriental
Edifici trapezial de 16 × 5 m amb murs de 130 cm, adossat a la muralla. L'altura, que podria ser de diverses plantes, és una hipòtesi.
Torre 3 i porta
Controlava l'únic camí d'accés. La porta actual és de la reconstrucció dels anys noranta, però la roca indica que només es podia entrar per aquí.
Torre 7
Extrem septentrional i fàbrica més antiga del recinte, d'època taifa, embolcallada per les obres del s. XIV.
Recinte interior i pati d'armes
Al s. XIV un mur en forma de F invertida tanca la part alta. El pas entre els dos patis del model és hipotètic.
Sector sud
Cases palatines del s. XI junt a la muralla sud, reocupades pels colons fins al s. XIII. Els barracons del model són una aproximació.
Torreó de Sant Joan
Una torre quadrada del s. XI va quedar embolcallada al s. XII per un mur nou i un torreó semicircular que vigila el riu.
Torre de l'Andador
Atalaia del s. X al punt més alt de la muralla, la fortificació més antiga conservada. L'altura del model és aproximada.
Cerca del nord-est
Murs d'uns 12 m i torres d'uns 16 m cada 40 m, sobretot del s. XIV. L'ortofoto confirma aquest espaiat; el motor dibuixa el mur més baix del que era.
Portal de Molina
Dues torres quadrades unides per un arc de mig punt de grans dovelles, sortida cap a ponent.
Portal de Terol
Porta de llevant desapareguda. La seva posició exacta no s'ha trobat i és una hipòtesi.
Portal de l'Aigua
Sortida semioculta cap al riu amb torreó quadrat i cos de guàrdia. Lloc aproximat: les fonts el situen de manera contradictòria.
Torre de la Muela
A l'altra banda del riu, en ruïna: la fàbrica sembla de finals del s. XIII o inicis del XIV, potser sobre una talaia califal.
Torre Blanca
Gran torre intramurs de l'extrem sud, dels s. XIII–XIV. Els dominics la van rebaixar al s. XVIII per fer-ne biblioteca.
Església del Salvador
La catedral actual és del 1572 en endavant. Del temple anterior, romànic o mudèjar segons les fonts, no s'ha trobat la forma: el del model és genèric.
Vídeos i històries d'aquest lloc al nostre compte.
Foto: Gosiocorreo · CC BY-SA 3.0 es
Foto: Ecelan · CC BY-SA 4.0
Foto: Ecelan · CC BY-SA 4.0
Foto: rheins · CC BY 3.0
Foto: rheins · CC BY 3.0
Foto: Francis Raher · CC BY 2.0
- 2.º cuarto s. X
Torre de l'Andador
Atalaia sobre l'únic accés terrestre a l'esperó.
font: Hernández Pardos, Salduie 15 (2015) - 1012–1013
Hudayl ibn Razin sobirà
Proclamat a Santamariyya; l'any següent mana consolidar i ampliar la ciutat.
font: Hernández Pardos, Salduie 15 (2015) - 1104
Annexió almoràvit
Fi de la taifa dels Banu Razin.
font: Hernández y Franco, Bolskan 21 (2004): torreón de San Juan - c. 1168–1170
Els Azagra
Ibn Mardanix cedeix el districte a un noble navarrès; les fonts discrepen en l'any i en el nom (Pedro o Fernando Ruiz de Azagra).
font: Hernández y Franco, Bolskan 21 (2004): torreón de San Juan - setembre 1284
Conquesta de Pere III
Fi del senyoriu independent després del setge.
font: Hernández Pardos, Salduie 15 (2015) - 1299
11.000 sous per al castell
Quinze anys després del setge la reconstrucció encara continua.
font: Hernández Pardos, Salduie 15 (2015) - 1310
Una torre de Jaume II
El rei paga l'obra d'una torre a Albarrasí, que podria ser la Torre Blanca.
font: Franco y Hernández, Bolskan 21 (2004): Torre Blanca - 1570
Contracte de reparació
Obres a la residència del castell, amb cuina, escala de pedra i capella.
font: Hernández Pardos, Salduie 15 (2015) - 1581
Descripció de Novella
«Muy torreado», amb barbacana, tres portes, plaça i dos aljubs: l'única descripció antiga coneguda.
font: Hernández Pardos, Salduie 15 (2015) - 1586
Guarnició reial
Més de dos-cents homes s'hi aquarteren.
font: Hernández Pardos, Salduie 15 (2015) - 1931
Monument històric-artístic
Protecció del conjunt per decret.
font: Gaceta de Madrid, decreto de 3 de junio de 1931 - 1937
Guerra Civil
Ofensiva republicana sobre la ciutat el juliol, revertida en pocs dies.
font: Wikipedia, Albarracín - 1992–1996
Excavació inèdita
Es refà el perímetre emmurallat; els resultats continuen sense publicar-se.
font: Hernández Pardos, Salduie 15 (2015) - 2004
Obertura al públic
Nova excavació i primera visita a l'interior del castell.
font: Hernández Pardos, Rehalda 20 (2014)
- Hernández Pardos, Salduie 15 (2015)
- Hernández Pardos, Rehalda 20 (2014)
- Hernández y Franco, Bolskan 21 (2004): torreón de San Juan
- Franco y Hernández, Bolskan 21 (2004): Torre Blanca
- Patrimonio Cultural de Aragón, Recinto fortificado
- Wikipedia, Alcázar de Albarracín
- Wikipedia, Murallas de Albarracín
- Wikipedia, Albarracín
- Gaceta de Madrid, decreto de 3 de junio de 1931