CASTLELa reconstrucció mostra Alquézar cap al 1540, quan l'església de Joan de Segura acaba de substituir el temple romànic i les muralles dels segles XV i XVI ja tanquen la penya. La planta segueix l'ortofoto, però els volums de l'església i del claustre són aproximats amb peces genèriques, i les alçades de les torres, estimades. Al sud i a ponent s'estén la vila; al nord, els cingles del Vero fan de muralla. Del castell andalusí no en queda res visible.
Funciona al navegador de l'ordinador i del mòbil, sense instal·lar res. Vola amb el dron i alterna entre llavors i ara.
O vola-hi per damunt mentre passen els segles: del primer assentament fins avui, amb el poble creixent i les fites de la seva història.
- Època reconstruïda
- c. 1540
- Població
- Alquézar
- Comarca
- Somontano de Barbastre
- Província
- Osca
- Comunitat
- Aragó
- Coordenades
- 42.17227, 0.02792 · Obre el mapa
Església de Santa Maria la Major
Gòtic tardà de Joan de Segura, 1525–1532: una nau de tres trams i cor, amb volta estrellada i portada sud; substitueix el temple romànic consagrat el 1099.
Claustre trapezoïdal
L'ala nord és l'atri romànic amb capitells historiats de la primera meitat del segle XII; les altres tres són del 1313 i s'adapten a la roca.
Torre campanar
Torre del recinte de Sanç Ramírez, convertida en campanar; a la part baixa s'hi conservaria mur del segle XI. L'alçada és estimada.
Torre del Vigia (albarrana)
Torre aïllada de carreu petit, d'uns 4,74 × 5,22 m, amb porta en alt; podria ser la que va fer l'abat Banzo de Fanlo el 1067. Fotos de Commons l'anomenen, en canvi, de l'Esconjuradero.
Portal i rampa
El camí puja en ziga-zaga, encaixat entre dues muralles, des de la Creu de Buil fins a la segona porta.
Muralla dels segles XV–XVI
Gairebé tot el recinte visible és d'aquesta campanya, amb espitlleres i merlets piramidals; el model els fa rectangulars perquè el motor no té aquesta forma.
Torre de la muralla
Torre quadrada adossada al mur, que més tard es recreix amb maó i teulada a quatre vessants; l'esconjuradero, del XVIII, és sobre una torre d'aquesta muralla.
Torreó de senyals
Torre exempta del segle XI de la qual només resta el pany nord, de 6,65 m de llarg i 1,6 de gruix, al costat d'un aljub. El model la mostra sencera (hipòtesi).
Santa Maria Magdalena (hipòtesi)
Restes d'una capella petita, potser romànica, al cim del turó; identifiquem amb ella la planta rectangular que es veu a l'ortofoto.
Barranc de la Font i Vero
La penya cau en cingles sobre el barranc de la Font i, més enllà, el Vero: només s'hi pot accedir amb certa facilitat pel sud-est. El canó real és molt més estret que el del model.
Vídeos i històries d'aquest lloc al nostre compte.
Foto: Enric · CC BY-SA 4.0
Foto: Enric · CC BY-SA 4.0
Foto: Enric · CC BY-SA 4.0
Foto: Enric · CC BY-SA 4.0
Foto: Enric · CC BY-SA 4.0
Foto: Enric · CC BY-SA 4.0
- inicis s. IX
Fundació andalusina
Jalaf ibn Rashid funda Al-Qasr per protegir Barbastre; les fonts escriuen el nom de maneres diferents.
font: Prames, La Magia de Viajar por Aragón 74 - c. 1064–1067
Conquesta
Sanç Ramírez la guanya: Prames diu cap al 1064, Romànico Aragonés 1065 i Durán Gudiol 1067.
font: Marín Chaves et al., Lucas Mallada 6 (1994) - 1099
Consagració
Consagració de l'església, amb l'abat Galindo i dotació de Pere I.
font: SIPCA, Colegiata de Alquézar - 1149–1252
Tortosa, Osca i secularització
Sotmesa a Tortosa el 1149, passa a Osca el 1242 i es seculariza el 1252.
font: Monestirs de Catalunya - 1233
Artal de Foces
Jaume I li cedeix el castell i la vila.
font: Wikipedia, Alquézar - 1525–1532
Església nova
Joan de Segura aixeca, per iniciativa del concejo, l'església actual; el retaule major és del 1536.
font: Patrimonio Cultural de Aragón - 1931
Monument
Declaració com a monument històric; la vila és conjunt històric des del 1982.
font: Patrimonio Cultural de Aragón