Sobre un esperó de conglomerat a uns 9 m sobre l'Ebre, a pocs quilòmetres de la desembocadura, Amposta controlava el pas del riu i l'accés per mar a Tortosa. La reconstrucció el mostra cap al 1400, tal com el va descriure el veguer Bernat de Robió el 1390: fossats retallats a la roca, la torre de l'Spital, la de Sant Joan i la celòquia del castellà. Avui en queden fossats, murs i arcs entre antics molins arrossers.
Funciona al navegador de l'ordinador i del mòbil. Camina pel castell, vola amb el dron i alterna entre llavors i ara.
- Època reconstruïda
- c. 1400
- Població
- Amposta
- Comarca
- Montsià
- Coordenades
- 40.71457, 0.58064 · Obre el mapa
La celòquia
Recinte del castellà d'Amposta, amb la gran torre, separat per dos fossats sobre el morrot rocós que entra al riu.
La vila d'Amposta
El nucli antic s'estenia al sud del castell; la vila va rebre carta de poblament el 1282.
Torre de Sant Joan
Torre baixmedieval de 9 × 12 m amb murs de 2,40 m i carreus amb la creu hospitalera; el 1466 en va ser l'últim reducte.
Porta principal i pont
Zurita esmenta una porta molt artillada i un pont sobre els fossats al front de terra. La ubicació és hipotètica.
Segon fossat
Fossat sec d'uns 6 m de fondària i 11 m d'amplada que tancava el castell pel costat de terra; el carrer del Fossat en conserva el nom.
Tercer fossat
Vall en U retallada a la roca, de 6,4 m d'ample i fins a 5,8 m de fondària, que separava la celòquia.
Torre de l'Spital
La torre principal, sobre el riu; abatuda per una bombarda el 1466. La ubicació exacta és incerta.
Estances semisoterrades
Sis cambres de carreus, probablement magatzems dels delmes.
Façana fluvial
Grans arcs, un d'apuntat de més de 6 m, sostenien el mur sobre el cingle de l'Ebre.
Sitges ibèriques
Vuit sitges excavades a la roca, testimoni de l'ocupació ibèrica de l'esperó.
Baixada al riu
El castell rebia socors per barca; s'ha trobat un possible camí de baixada al riu.
Foto: ramonbaile · CC BY-SA 2.0
Foto: Deosringas · CC BY-SA 3.0
Foto: Deosringas · CC BY-SA 3.0
Foto: Deosringas · CC BY-SA 3.0
Foto: Deosringas · CC BY-SA 3.0
Foto: Enric · CC BY-SA 4.0
- s. V aC – III dC
Assentament ibèric
L'esperó ja estava ocupat en època ibèrica: les excavacions hi han trobat vuit sitges de gra retallades a la roca.
font: Catalunya Romànica: Castell d'Amposta - s. X – XI
Fortificació andalusina
Avantguarda de la Tortosa andalusina: probablement un albacar, un gran recinte murat de refugi, amb murs de tàpia.
font: Informe arqueològic de la celòquia (EOS Arqueologia, 2020) - 1148–1149
Conquesta comtal
Ramon Berenguer IV pren Amposta en la mateixa campanya que Tortosa.
font: Castells Catalans: Amposta - 1150
Donació a l'Hospital
El comte dona el castell i el terme a l'orde de Sant Joan de Jerusalem; el 1153 els templers renuncien a la seva part.
font: Catalunya Romànica: Castell d'Amposta - 1157 – s. XIII
Seu de la Castellania d'Amposta
Amposta esdevé la capçalera dels hospitalers de Catalunya i Aragó. L'orde refà el recinte en pedra, segurament sota influència de les fortificacions croades.
font: Enciclopèdia Catalana: castellania d'Amposta - 1280–1282
Permuta amb el rei
Pere el Gran canvia Onda i Gallur per Amposta, que passa al domini reial; la castellania en conserva el nom. El 1282 la vila rep carta de poblament.
font: Castells Catalans: Amposta - c. 1400
El castell complet
El 1390 el veguer Bernat de Robió el recorre i hi descriu tres fossats, la torre de l'Spital i la gran torre de la Celòquia; el declara fort i en recomana reparacions.
font: Informe arqueològic de la celòquia (EOS Arqueologia, 2020) - 1465–1466
El setge de Joan II
En mans de Tortosa, revoltada contra Joan II, el castell és assetjat per terra i amb galeres. Les bombardes enderroquen les torres i el capità Pere de Planella es rendeix a la torre de Sant Joan.
font: Informe arqueològic de la celòquia (EOS Arqueologia, 2020) - 1466 – s. XVII
Ruïna i pedrera
El castell destruït s'aprofita com a pedrera i el malmeten els pirates.
font: Informe arqueològic de la celòquia (EOS Arqueologia, 2020) - s. XVIII – XX
Fàbriques i molins
Hi funcionen un molí de regalèssia i una fàbrica de sabó; a les guerres carlines es refortifica; després s'hi instal·len els molins arrossers Cercós i Escrivà.
font: Catalunya Romànica: Castell d'Amposta - 1949 – 1995
Protecció i excavacions
Declarat monument el 1949 i comprat per l'Ajuntament el 1983; les excavacions descobreixen els fossats, les sitges i la torre de Sant Joan.
font: Catalunya Romànica: Castell d'Amposta - 2020 – avui
La celòquia
S'hi confirma el tercer fossat i el recinte del castellà; des del 2025 apareixen murs dels s. XIII–XV i un possible camí de baixada al riu.
font: EbreDigital (2025)