CASTLELa reconstrucció mostra Argüeso cap al 1480, acabat de convertir en seu del marquesat: dues torres de distinta orientació, el cos central que les uneix i una muralla que tanca el pati d'armes. La planta de les torres i del cos surt del Cadastre i la de la muralla, de l'ortofoto. Les altures, les cobertes, els merlets de la muralla, la mida de l'ermita i el poble són hipòtesis, i bona part del que es veu avui és de la reconstrucció del 1988–1999.
Funciona al navegador de l'ordinador i del mòbil, sense instal·lar res. Vola amb el dron i alterna entre llavors i ara.
O vola-hi per damunt mentre passen els segles: del primer assentament fins avui, amb el poble creixent i les fites de la seva història.
- Època reconstruïda
- c. 1480
- Població
- Argüeso
- Comarca
- Campoo-Los Valles
- Província
- Cantàbria
- Comunitat
- Cantàbria
- Coordenades
- 43.03350, -4.20394 · Obre el mapa
Torre sud o de l'homenatge
La més antiga, de finals del s. XIII, aixecada sobre l'ermita. A la base es conserven restes del s. IX, una gàrgola i una mola. La planta surt del Cadastre; l'altura és estimada de fotos.
Torre nord
Del s. XIV, més defensiva i girada respecte de la sud. Tenia portes ogivals en alçada, amb escala de mà, i finestres trilobulades que el motor no dibuixa.
Cos central
Del s. XV, amb planta baixa i dos pisos, finestres conopials i un balcó amatacanat sobre tres mènsules. Avui és en gran part reconstruït. La coberta del model és hipòtesi.
Pati d'armes i necròpolis
Sota el pati hi ha unes deu tombes dels s. IX–X, amb lloses i orientades a llevant. Una es va datar cap al 850. Al pati hi havia una llar aïllada per evitar incendis.
Porta i cadafal
Arc apuntat a la muralla, l'únic conservat. El cadafal de fusta actual és una reproducció i no es dibuixa. La situació a la muralla es dedueix d'una foto.
Muralla
Cerca poligonal del s. XV que tanca el pati per llevant i migdia. El traçat surt de l'ortofoto. Avui no té merlets: els del model són hipòtesi.
Edifici annex
Potser les antigues cavallerisses; avui és la recepció, amb entramat de fusta. El volum existeix al Cadastre; la seva presència el 1480 és hipòtesi.
Argüeso
El 1432 Leonor de la Vega hi tenia 11 vassalls, que no eren tot el lloc. El poble del model és una hipòtesi: no s'ha trobat cap plànol medieval. L'església actual és del s. XVIII.
Fontibre
Naixement tradicional de l'Ebre, a uns 2 km. L'Híjar, que passa prop d'Argüeso, és un riu de muntanya no navegable i no es dibuixa.
Vídeos i històries d'aquest lloc al nostre compte.
Foto: P. B. Obregón · CC BY-SA 4.0
Foto: P. B. Obregón · CC BY-SA 4.0
Foto: Jesús Gómez Fernández · CC BY-SA 3.0
Foto: Jesús Gómez Fernández · CC BY-SA 3.0
Foto: Luis Rogelio HM · CC BY-SA 2.0
- s. IX
Ermita i necròpolis de San Vicente
Al turó hi ha una ermita de San Vicente envoltada de tombes de lloses, i una d'elles, d'un home jove, es data cap al 850 pel carboni 14.
font: Castillo de Argüeso, historia - finals s. XIII
La torre sud
Sobre els murs de l'ermita s'aixeca la torre sud, la futura torre de l'homenatge, en una data que només es dedueix de l'arqueologia.
font: Castillo de Argüeso, historia - mitjan s. XIV
Mig lloc per als La Vega
La meitat del lloc d'Argüeso pertany al senyoriu dels La Vega, afavorits per la seva participació a la batalla del Salado.
font: Díez Herrera, Cuadernos de Campoo 8 - s. XIV
La torre nord
Prop d'un segle després s'alça la torre nord, més defensiva, girada respecte de la primera i amb portes ogivals en alçada.
font: Regio Cantabrorum - 1387
Leonor de la Vega i els Mendoza
Vídua des d'Aljubarrota, Leonor de la Vega es casa amb Diego Hurtado de Mendoza, i el senyoriu acabarà en mans dels Mendoza.
font: Regio Cantabrorum - 1410
Primera notícia escrita
La reina Caterina de Lancaster ordena a l'alcaid lliurar el castell a Leonor de la Vega, que el defensa dels Manrique de Lara.
font: Viajes y Rutas - s. XV
El cos central i la muralla
Un cos palatí de tres plantes uneix les dues torres, i una muralla poligonal tanca el pati d'armes davant seu.
font: Cantabria Rural - 1475
Marquesat d'Argüeso
Els Reis Catòlics fan marquès d'Argüeso Diego Hurtado de Mendoza, i el castell esdevé la seu judicial i fiscal del marquesat.
font: Castillo de Argüeso, historia - 1533
L'alcaid, justícia major
L'alcaid de la fortalesa és també el justícia major del marquesat, una mostra que el castell continua sent la seu de govern.
font: Díez Herrera, Cuadernos de Campoo 8 - 1869
Venda i abandonament
Mariano Téllez Girón ven el castell a particulars, i el conjunt es va arruïnant fins que només en queden les torres i alguns murs.
font: Castillo de Argüeso, historia - 1962
Cessió al municipi
Teresa Rábago García el cedeix a l'Ajuntament de la Hermandad de Campoo de Suso amb la condició de restaurar-lo.
font: Castillo de Argüeso, historia - 1988–1999
Reconstrucció
Onze anys d'obres, amb una excavació d'urgència el 1989 que retroba l'església i les tombes, tornen a aixecar el conjunt, obert al públic l'agost del 1999.
font: Regio Cantabrorum