La comanda templera d'Ascó en la seva època d'esplendor: la torre damunt del monticle, el gran recinte que s'estén cap al sud-est i, als seus peus, la moreria emmurallada amb els seus carrers estrets i els seus perxes, abocada a l'Ebre.
Funciona al navegador de l'ordinador i del mòbil. Camina pel castell, vola amb el dron i alterna entre llavors i ara.
- Època reconstruïda
- c. 1294
- Població
- Ascó
- Comarca
- Ribera d'Ebre
- Coordenades
- 41.17974, 0.56588 · Obre el mapa
La torre
Les descripcions del castell parlen d'una torre aixecada damunt d'una petita elevació al cim del turó i d'un gran recinte que s'estenia cap al sud-est. D'aquella torre —la «garita» que avui es veu des del poble— només en quedaven dues parets. Aquí s'imagina sencera: carreus ben escairats, porta elevada amb escala i un terrat emmerletat que domina l'Ebre.
El gran recinte
Al sud-est de la torre s'obria el gran recinte emmurallat, que segueix la carena real del turó. Els edificis de la comanda s'adossaven als murs: la sala del comanador, graners, quadres, cuina i dormitoris. Alguns murs superaven els dos metres de gruix i en certs trams s'hi ha identificat parament en espiga (opus spicatum). La distribució interior és hipotètica.
Muralles i camí de ronda
El castell té l'origen en una fortalesa andalusina que controlava el pas de l'Ebre. Després de la conquesta de Tortosa (1148) i Lleida (1149), les tropes del comte de Barcelona van prendre les darreres places musulmanes de la zona cap al 1153. Durant la conquesta cristiana es van refer trams de la muralla i de la torre.
El portal
L'entrada principal s'obre a l'extrem est de la carena, on el turó baixa suaument cap a la vila: l'accés natural. Una torre-porta amb matacà i rastell la defensava. (La posició exacta de la porta original no es coneix: és una interpretació.)
La capella
Com tota casa templera, la comanda devia tenir capella. Aquí es representa romànica, amb absis a llevant, arcuacions llombardes i espadanya. Els freires —cavallers, sergents i capellans— vivien sota una regla monàstica.
L'aljub
Dalt d'un turó de la seca Ribera d'Ebre, l'aigua era qüestió de vida o mort. Patis i teulades conduïen la pluja a un aljub voltat que permetia resistir un setge durant mesos.
La sala del comanador
Cap al 1182 el rei Alfons el Cast va cedir Ascó al Temple. D'aquí el comanador administrava justícia i cobrava rendes, delmes i peatges. El 1307–1308, quan Jaume II va ordenar ocupar els castells de l'orde, Ascó va ser —amb Miravet— dels que més van resistir; un dels protagonistes va ser fra Berenguer de Santmarçal. Dissolt el Temple (1312), Ascó va passar als hospitalers.
La moreria
El nucli antic d'Ascó va ser una moreria emmurallada: cases apinyades i carrers estrets, foscos i sinuosos que segueixen les corbes de nivell del turó (aquí, les corbes reals del terreny). Les cases creixen en alçada a mesura que pugen. Es construïen amb pedra i fang o amb tàpia. La població mudèjar —i després morisca— va ser majoritària fins a l'expulsió del 1610.
Els perxes
Els perxes són passos coberts que neixen quan una casa es construeix per damunt del carrer, recolzada en arcs de pedra o en bigues de fusta. N'hi ha diversos de conservats al nucli antic: el de Ca Pere Sans, el de Cal Cavaller, el de la Placeta… (activa «Avui» per veure'n la ubicació real).
La plaça i l'església
L'església s'ha situat on és avui la parroquial de Sant Joan Baptista (coordenades de Wikidata). L'edifici actual és posterior; aquí es representa una petita església romànica hipotètica per a la minoria cristiana de la vila.
Marges i oliveres
Els vessants de la Ribera d'Ebre es van domesticar amb feixes sostingudes per marges de pedra seca. S'hi feien oliveres, ametllers, vinya i cereal; vora el riu, les hortes es regaven amb séquies, un saber que els mudèjars van mantenir durant segles.
L'Ebre i el pas de barca
L'Ebre era la gran via de l'edat mitjana: hi baixaven llaüts carregats de gra, fusta, llana i sal cap a Tortosa i el mar. Ascó controlava un pas de barca i cobrava per creuar. Riu avall s'alça Miravet, una altra gran fortalesa templera.
Foto: Angela Llop · CC BY-SA 2.0
Foto: Josep Salvany i Blanch · Domini públic
Foto: Josep Salvany i Blanch · Domini públic
Foto: Josep Salvany i Blanch · Domini públic
Foto: Josep Salvany i Blanch · Domini públic
Foto: Josep Salvany i Blanch · Domini públic
Foto: Josep Salvany i Blanch · Domini públic
Foto: Jbarberà (fot. J. Fuguet) · CC BY-SA 4.0
Foto: autor a Commons · CC BY-SA 3.0
Foto: Deosringas · CC BY-SA 3.0
Foto: Deosringas · CC BY-SA 3.0
Foto: Antoni Grifol · CC BY-SA 4.0
Foto: Antoni Grifol · CC BY-SA 4.0
Foto: Antoni Grifol · CC BY-SA 4.0
Foto: Medol · CC BY-SA 4.0
Foto: Masquer11 · CC BY-SA 4.0
Foto: Otger Cataló · CC BY 3.0
- s. X–XII
Ḥiṣn andalusí
Una fortalesa andalusina controla el pas de l'Ebre damunt el turó.
font: Castells Catalans - c. 1153
Conquesta
Després de Tortosa (1148) i Lleida (1149), les tropes del comte de Barcelona prenen les darreres places andalusines de la zona. La població musulmana hi roman.
font: Castells Catalans - c. 1182
Ascó passa al Temple
El rei Alfons el Cast cedeix Ascó a l'orde del Temple, que hi crea una comanda depenent de Miravet.
font: Enciclopèdia Catalana - 1294
La comanda en el seu apogeu
Època que recrea la reconstrucció: torre damunt el monticle, gran recinte al sud-est i moreria a la falda del turó.
- 1307–1308
Setge i resistència
Jaume II ordena ocupar els castells del Temple. Ascó és, amb Miravet, dels que més resisteixen; un dels protagonistes és fra Berenguer de Santmarçal.
font: Castells Catalans - 1312–1317
L'Hospital
Dissolt el Temple, els seus béns passen a l'orde de l'Hospital de Sant Joan, que governarà Ascó durant segles.
font: Enciclopèdia Catalana - 1610
Expulsió dels moriscos
La majoria de la població d'Ascó, d'origen musulmà, és expulsada; la vila queda despoblada.
font: Patrimoni Cultural (Miravet, context comarcal) - s. XVII–XIX
Guerres i ruïna
Les guerres (dels Segadors, de Successió, carlines) i l'abandonament deixen el castell en runes.
font: Castells Catalans - 1915
Les fotos de Salvany
Josep Salvany fotografia la torre aïllada i les ruïnes (fotos al visor, en domini públic).
font: Wikimedia Commons - 2013–2014
Titularitat pública i excavació
El castell passa a titularitat pública i s'hi inicia una excavació arqueològica abans de consolidar-lo.
font: Castells Catalans - 2017–
Recuperació de la torre
Obres per recuperar la torre, la «garita».
font: Surt de Casa