CASTLELa reconstrucció mostra el Castell Major de Calataiud cap al 1360, poc abans de la conquesta castellana: un recinte d'uns 100 × 50 m al punt més alt de la ciutat, amb un recinte inferior al nord i un de superior al sud, separats per un gran mur amb dues torres octogonals. La muralla de tapial i guix uneix el castell amb la Longia, la Torre Mocha i la ciutat del pla. La planta segueix les restes visibles a l'ortofoto; les altures, el tancament medieval del nord-est, la cerca del pla i el caseriu són hipòtesis.
Funciona al navegador de l'ordinador i del mòbil, sense instal·lar res. Vola amb el dron i alterna entre llavors i ara.
O vola-hi per damunt mentre passen els segles: del primer assentament fins avui, amb el poble creixent i les fites de la seva història.
- Època reconstruïda
- c. 1360
- Població
- Calatayud
- Comarca
- Comunitat de Calataiud
- Província
- Saragossa
- Comunitat
- Aragó
- Coordenades
- 41.35943, -1.64324 · Obre el mapa
Recinte superior
Plataforma d'uns 80 × 16 m, la part més alta, oberta a la ciutat. Només en queden els talussos; els edificis actuals són del s. XX.
Recinte inferior
Plataforma avançada al nord, potser una barbacana, que reaprofita la muralla del s. IX.
Torre octogonal oest
Octogonal per fora i circular per dins, amb sòcol en talús i voltes d'aproximació de filades. El motor l'aproxima amb vuit trams de mur.
Torre octogonal est
Bessona de l'oest, tanca el mur central per llevant; s'ha restaurat en les obres recents.
Cub central i burj
Semioctogonal per fora i rectangular per dins. Al mur central hi ha encastat un burj del s. VIII–IX; identificar-lo amb aquest cub és hipòtesi nostra.
Porta original
Porta estreta, d'un metre i mig, al mur occidental, mirant a l'interior del recinte urbà; hi havia un fossat sec i potser un pont llevadís, no representats.
Aljub
Aljub rectangular amb volta de canó; n'hi havia un altre, enderrocat, al recinte inferior. La posició és aproximada.
Llenç nord
Tram més ben conservat de la muralla, amb cubs i un fossat tallat al guix: era un dels fronts més febles del conjunt.
Torre albarrana
Torre unida a la muralla per una coracha de sis metres, potser la més antiga del seu tipus a al-Andalus si és del s. IX. El lloc del model és aproximat.
Recinte de la Longia
Gran albacar per a pastors i ramats, amb una torre quadrada i una de semioctogonal d'uns 18 m al llenç nord.
Torre Mocha
Torre vigia octogonal amb aljub a la base, al mig d'un recinte de més de 3 ha que degué ser albacar.
Porta Emiral
Arc de ferradura del s. IX en pedra de guix, de 2,38 m d'amplada, relacionat amb la porta de Sant Esteve de la mesquita de Còrdova. La posició al model és aproximada.
Cerca del pla
La ciutat va créixer cap al riu, però el traçat d'aquest tram és hipòtesi, deduït de les portes de Terrer i Saragossa i del cadastre antic.
Vídeos i històries d'aquest lloc al nostre compte.
Foto: Luidger · CC BY-SA 3.0
Foto: Diego Delso · CC BY-SA 3.0
Foto: Diego Delso · CC BY-SA 4.0
Foto: Millars · CC BY-SA 4.0
Foto: Millars · CC BY-SA 4.0
Foto: Millars · CC BY-SA 4.0
- 716
Una fundació en dubte
Jiménez de Rada, al s. XIII, atribueix la fundació a l'emir Ayyub, però les fonts àrabs conservades no ho diuen; el nom potser ve d'un primer alcaid.
font: Hernández y González Zymla, De Medio Aevo (2026) - 862–875
De castell a medina
Muhammad I confia la ciutat als tugíbides contra els Banu Qasi. Les fonts donen dues dates: 862–863 i 874–875.
font: González Zymla, Anales de Historia del Arte (2012) - c. 975–1050
El Castell Major
La recerca recent porta la fortalesa actual als s. X–XI, i no al s. IX com es deia, a partir de la forma i d'una datació de radiocarboni.
font: Hernández y González Zymla, De Medio Aevo (2026) - 1120
Conquesta cristiana
Alfons I entra a Calataiud el 24 de juny, després de Cutanda.
font: González Zymla, Anales de Historia del Arte (2012) - 1362
Guerra dels Dos Peres
Pere I de Castella pren la vila; després de la guerra Pere IV li dona el títol de ciutat.
font: Domingo Sanmartín, TFG Universidad de Zaragoza (2020) - s. XVII–XIX
Artilleria i fusells
Un baluard al nord-est, i al s. XIX un fort de fusellers amb troneres i garites.
font: González Zymla, Anales de Historia del Arte (2012) - 2026
Una torre soterrada
Les excavacions de la Longia descobreixen una torre quadrada de 7 m de costat, del s. XIV, obliqua a la muralla.
font: elDiario.es Aragón (2026)
- Hernández y González Zymla, De Medio Aevo (2026)
- González Zymla, Anales de Historia del Arte (2012)
- Domingo Sanmartín, TFG Universidad de Zaragoza (2020)
- Patrimonio Cultural de Aragón
- elDiario.es Aragón (2026)
- Última Hora (2025)
- Ayuntamiento de Calatayud: pasado islámico y morería
- Guía de la judería de Calatayud