CASTLELa reconstrucció mostra Clavijo cap al 1177, quan Navarra el reclamava a Alfons VIII. Sobre una gran roca de conglomerat, una cortina amb cubs tanca el costat de llevant, l'únic accessible; a dalt hi ha la torre i un petit recinte. La planta surt de l'ortofoto i d'un plànol publicat; l'alçada de la torre, el recinte alt i el poble són hipòtesi. La batalla del 844 amb Santiago és una llegenda sense suport a les cròniques: el castell és real, la batalla no consta.
Funciona al navegador de l'ordinador i del mòbil, sense instal·lar res. Vola amb el dron i alterna entre llavors i ara.
O vola-hi per damunt mentre passen els segles: del primer assentament fins avui, amb el poble creixent i les fites de la seva història.
- Època reconstruïda
- c. 1177
- Població
- Clavijo
- Comarca
- Rioja Mitjana
- Província
- La Rioja
- Comunitat
- La Rioja
- Coordenades
- 42.35047, -2.42740 · Obre el mapa
La porta
L'arc de ferradura és de la restauració del 1970: abans no quedaven dovelles i no se sap com era l'original. El model hi posa un arc senzill.
Torre de l'Homenatge
Rectangular, de tres plantes amb sostres de fusta segons els mitjancers. Es va desmochar: l'alçada i el coronament del model són hipòtesi.
Recinte alt
Pati i estances al capdamunt de la roca. Gran part del traçat és una línia discontínua al plànol de Ruiz-Navarro: és hipòtesi.
Habitació Oest
Uns 70 m² en dues estances, excavades el 2001. La teulada i el darrer ús són tardans; de l'edat mitjana només en queden dos forats de pal.
Aljub
Tallat a la roca, a la plataforma nord, per recollir l'aigua de pluja. No s'ha modelat: es veu a la vista d'avui.
Torre nord
El cub més gros, a l'extrem de la cortina, amb el de migdia.
Muralla i adarb
Només tanca el costat de llevant, l'únic accessible; a ponent mana el cingle. Té uns 85 m i 1,3–1,5 m de gruix; el motor la fa més gruixuda.
Cub de migdia
Extrem sud de la cortina. Les fonts no coincideixen en el nombre de cubs: quatre conservats, cinc al plànol, sis segons Acha.
Vídeos i històries d'aquest lloc al nostre compte.
Foto: BigSus · CC BY 2.5
Foto: Rverendo · CC BY-SA 4.0
Foto: Bea.miau · CC0
Foto: Azahara00 · CC BY-SA 4.0
Foto: Azahara00 · CC BY-SA 4.0
Foto: Azahara00 · CC BY-SA 4.0
- 844 ?
La batalla que no consta
La tradició posa aquí Ramir I, Santiago a cavall i les cent donzelles, però cap crònica contemporània no en parla i el diploma que ho explica és una falsificació del s. XII.
font: Falque, Habis 33 (2002) - 859–860
Albelda i Monte Laturce
Ordoni I i García Íñiguez derroten Musa ibn Musa prop d'Albelda: una batalla real que va aportar elements a la llegenda.
font: Wikipedia: Battle of Monte Laturce - s. IX–X
Origen discutit
Ruiz-Navarro el creu un hisn musulmà anterior al 923; Sabrás hi veu una torre del s. IX i una muralla cristiana del primer terç del s. X.
font: Ruiz-Navarro, «El castillo de Clavijo», Brocar 16 (1990) - 923
La Rioja canvia de mans
Sanç Garcés I de Pamplona i Ordoni II de Lleó prenen Viguera i Nájera, i la comarca passa a mans cristianes.
font: Ruiz-Navarro, «El castillo de Clavijo», Brocar 16 (1990) - c. 960
Fernán González, presoner
García Sánchez de Pamplona captura el comte de Castella a Cirueña i el reclou a Clavijo: és la primera notícia del castell.
font: Ruiz-Navarro, «El castillo de Clavijo», Brocar 16 (1990) - 1033
Donació a Albelda
Sanç III el Major dóna el castell al monestir de Sant Martí d'Albelda, segons el catàleg de l'abat Mirón.
font: Ruiz-Navarro, «El castillo de Clavijo», Brocar 16 (1990) - 1046–1085
Senyors de Clavijo
Hi consten Eneco López i Fortún López; el 1085 Urraca Íñiguez cedeix el castell al monestir de Sant Prudenci.
font: Ayuntamiento de Clavijo - 1167–1177
Plaça de frontera
Ferrán Garcés n'és alcaid el 1167, el 1170 queda en fidelitat del senyor de Cameros i el 1177 Navarra el reclama a Alfons VIII.
font: Ayuntamiento de Clavijo - 1285
Al concejo de Logronyo
Sanç IV confirma el castell i la vila a Logronyo, que els havia recobrat de Joan Alfons de Haro.
font: Ruiz-Navarro, «El castillo de Clavijo», Brocar 16 (1990) - 1396–1476
Mans senyorials
Passa pels Zúñiga i per Joan de Luna, i el 1476 es ven als comtes d'Aguilar per 400.000 maravedís.
font: Ruiz-Navarro, «El castillo de Clavijo», Brocar 16 (1990) - s. XIX
Darrer ús i abandó
L'excavació apunta a una reocupació militar potser de la Guerra del Francès i a un abandó posterior al 1844.
font: Ayuntamiento de Clavijo: intervención arqueológica de 2001 - 1931
Monument
El castell és declarat monument el 3 de juny.
font: Ayuntamiento de Clavijo - 1970–2002
Restauracions
La Diputació refà el mur i la porta el 1970, amb l'arc de ferradura actual; entre 1999 i 2002 es consolida i s'excava.
font: Ayuntamiento de Clavijo