CASTLELa reconstrucció mostra Daroca cap al 1480: una ciutat al fons d'un barranc, amb el carrer Major com a eix, tancada per una muralla d'uns 3 a 4 km que puja pels turons de San Cristóbal i San Jorge. El traçat de la muralla segueix els trams conservats sobre l'ortofoto; els trams perduts i la posició de la majoria de les 114-116 torres són hipòtesi. Les cases són una mostra generada, no el parcel·lari real, i l'interior del Castillo Mayor és una aproximació a partir de les seves ruïnes.
Funciona al navegador de l'ordinador i del mòbil, sense instal·lar res. Vola amb el dron i alterna entre llavors i ara.
O vola-hi per damunt mentre passen els segles: del primer assentament fins avui, amb el poble creixent i les fites de la seva història.
- Època reconstruïda
- c. 1480
- Població
- Daroca
- Comarca
- Camp de Daroca
- Província
- Saragossa
- Comunitat
- Aragó
- Coordenades
- 41.11622, -1.41229 · Obre el mapa
Castillo Mayor
Antiga alcassaba musulmana: una construcció rectangular molt alterada amb torrasses quadrades, on les excavacions han donat guixeries del s. XI. L'alçat és hipòtesi.
Torre de Zoma
Va formar part de l'alcassaba. Sota la torre baixa un túnel molt inclinat amb escales tallades a la roca, origen de la llegenda de la Morica Encantada. La identificació amb aquesta torre és probable.
Aljub
La fitxa de l'inventari ARCA descriu un enorme aljub de planta quadrada al costat del recinte, oposat a la torre. La posició exacta és hipòtesi.
Puerta Baja
Dues grans torres de carreu del s. XV amb merlets i matacans, a l'extrem baix del carrer Major. L'avinguda del 14 de juny de 1575 la va enderrocar; l'escut de Carles I que s'hi veu avui és posterior a aquest model.
Puerta Alta
L'entrada de llevant del carrer Major. La porta actual és d'època moderna i en substitueix una altra d'anterior, de la qual no es coneix la forma: les torres del model són hipòtesi.
Portal de València
Sortida antiga cap a València, al sud de la Puerta Baja i a més altura: dos torrasses i arc apuntat, de carreu, del s. XV.
Turó de San Cristóbal
El punt més alt del recinte, amb un fortí i una torre cristiana dels ss. XIII-XIV. La muralla hi arribava ja des de l'alcassaba en el primer recinte.
Tram de ponent
El tram més espectacular, amb fins a quinze torres de tàpia adossades. L'inventari el fa anar de la torre del Jaque a San Cristóbal; no s'ha pogut situar la torre del Jaque.
Torre de l'Àguila
Torre de l'extrem de ponent, construïda durant la guerra dels Dos Peres segons les fonts divulgatives.
Torre de l'Espuela
De carreu, gairebé quadrada, de 12,30 × 11,60 m, amb dues cambres voltades i matacans sobre arquets. El 1809 els canons francesos la van partir en dos.
Castell de San Jorge
Extens recinte irregular de tàpia i maçoneria a la muntanya meridional, també anomenat castell de la Jueria des de 1337. En queden vestigis: no s'ha modelat l'interior.
Santa Maria
La col·legiata dels Corporals, aquí com a volum simple: l'edifici actual és de la gran reforma del s. XVI, posterior al model.
Carrer Major
L'antiga rambla Fondonera, eix de la ciutat des del s. XIII. Fins a la Mina (1555-1562) les avingudes hi entraven per la Puerta Alta i la convertien en barranc.
Vídeos i històries d'aquest lloc al nostre compte.
Foto: LBM1948 · CC BY-SA 4.0
Foto: ecelan · CC BY 2.5
Foto: Zarateman · CC BY-SA 3.0 es
Foto: Zarateman · CC0
Foto: Juanedc from Zaragoza, España · CC BY 2.0
Foto: Alvaro Marques Hijazo · CC BY-SA 4.0
- 837
Primera menció escrita
Daroca apareix per primera vegada als textos com a nucli important del nord d'al-Àndalus, al peu del turó on hi haurà l'alcassaba.
font: Wikipedia, Daroca - s. XI
L'alcassaba i el primer recinte
Al Castillo Mayor s'alça l'alcassaba, amb guixeries del s. XI trobades a les excavacions, i la muralla puja fins al turó de San Cristóbal.
font: ARCA, ficha CD. 5 Castillo Mayor - 1120
Conquesta cristiana
Alfons I d'Aragó conquereix Daroca, i la vila, fins aleshores als peus del castell, comença a transformar-se.
font: M.ª L. Rodrigo Estevan, Studium 11 (2005) - 1142
El fur i el creixement
Amb el fur de Ramon Berenguer IV la població s'estén fins a la rambla Fondonera, l'actual carrer Major, i després per la falda de San Jorge.
font: M.ª L. Rodrigo Estevan, Studium 11 (2005) - 1248
La Comunitat d'aldees
Per privilegi de Jaume I les aldees de Daroca es constitueixen en Comunitat, i la vila queda com a cap d'un territori molt extens.
font: Wikipedia, Daroca - 1366
Guerra dels Dos Peres
Daroca resisteix els castellans de Pere I i rep el títol de ciutat, i el recinte s'havia eixamplat de pressa per abraçar els turons de San Cristóbal i San Jorge.
font: Wikipedia, Muralla de Daroca - s. XV
Les grans portes de pedra
S'aixequen en carreu el Portal de València i les dues torres de la Puerta Baja, i la ciutat recupera població després de la crisi del segle anterior.
font: ARCA, ficha CD. 4 Portal de Valencia - 1492
Fi de la jueria
Després de l'edicte d'expulsió se saquegen els béns dels jueus, i a l'agost es venen la sinagoga i l'hospital de la comunitat.
font: Jewish Virtual Library, Daroca - 1555–1562
La Mina
Per desviar les avingudes que entraven per la Puerta Alta i arrancaven les portes es perfora un túnel d'uns 650 m sota el turó de San Jorge.
font: Daroca tiene una Mina única (Agravea, Univ. de Zaragoza) - c. 1705
Desmantellament del castell
Felip V fa desmantellar el Castillo Mayor pel suport aragonès a l'arxiduc Carles, i la fortalesa ja no es tornarà a habitar com a palau.
font: Wikipedia, Castillo Mayor (Daroca) - 1809
Els canons francesos
L'artilleria francesa parteix en dos de dalt a baix la torre de l'Espuela, que anys després serà restaurada.
font: ARCA, ficha CD. 10 Torre de la Espuela - 2019–2022
Murs que encara cauen
Monument des del 1931, el recinte alterna trams restaurats i ruïna progressiva, i al sector del Castillo Mayor s'hi han produït ensulsiades recents.
font: Wikipedia, Wall of Daroca
- ARCA, Inventario de fortificaciones aragonesas: fichas CD. 3, 4, 5, 8, 10, 15 y 19
- M.ª L. Rodrigo Estevan, La vivienda urbana bajomedieval (Daroca, s. XV), Studium 11 (2005)
- Daroca tiene una Mina única (Agravea, Universidad de Zaragoza)
- Spain.info, Recinto amurallado y castillo de Daroca
- Jewish Virtual Library, Daroca
- Wikipedia, Muralla de Daroca
- Wikipedia, Castillo Mayor (Daroca)
- OpenStreetMap: traza de la muralla y torres