CASTLELa reconstrucció mostra Loarre cap al 1413, quan Antón de Luna s'hi feia fort i les tropes reials el van assetjar durant mesos. Al capdamunt, el nucli de la primera meitat del segle XI, amb les torres de la Reina i de l'Homenatge; a llevant, l'església de Sant Pere, de l'abadia fundada per Sancho Ramírez. La cerca exterior, amb nou torres rodones, és de data discutida. La planta surt de l'ortofoto i d'un plànol publicat; les alçades, les cobertes dels pavellons i l'interior són aproximats.
Funciona al navegador de l'ordinador i del mòbil, sense instal·lar res. Vola amb el dron i alterna entre llavors i ara.
O vola-hi per damunt mentre passen els segles: del primer assentament fins avui, amb el poble creixent i les fites de la seva història.
- Època reconstruïda
- c. 1413
- Població
- Loarre
- Comarca
- Foia d'Osca
- Província
- Osca
- Comunitat
- Aragó
- Coordenades
- 42.32548, -0.61267 · Obre el mapa
Torre de l'Homenatge
La més alta: uns 22 m i cinc plantes, fora del recinte primitiu com una torre albarrana, amb la porta en alt unida a l'adarb.
Torre de la Reina
Rectangular, de tres pisos, al costat de l'antiga porta del recinte primitiu, amb finestres geminades.
Torre Nord
Avui en resten només les bases; l'alçada del model és hipotètica.
Església de Sant Pere
Una sola nau, absis semicircular i cúpula sobre el creuer. El motor l'aproxima amb volums simples: sense portada ni arcuacions.
Església de Santa Maria
Petita església del recinte primitiu, anterior a l'abadia; també coneguda com a capella de la Reina.
Pati d'armes
L'espai obert del recinte alt, entre els pavellons de ponent, els aljubs i Santa Maria. El terra pla del model és una simplificació.
Aljubs
La cisterna guardava l'aigua de pluja; la forma del model és genèrica.
Torre albarrana
Torre quadrada exempta, de tres pisos, davant de l'entrada. Restaurada el 2000; no se n'ha trobat la data de construcció.
Porta de la cerca
Entrada a llevant, entre dues torres rodones.
Porta dels Reis
Porta sota una torre quadrangular de tres plantes, a l'extrem de la cerca.
La cerca exterior
Llenç amb nou torres semicirculars obertes per darrere. Durán Gudiol la va datar al s. XIII, però SIPCA diu que és una hipòtesi no provada i rebatuda.
La vila desapareguda (hipòtesi)
Dins la cerca, a llevant i migdia, hi hauria hagut la vila medieval. Se'n coneixen restes de possibles habitatges, però no el traçat, i per això no es dibuixa a la vista de 1413.
Vídeos i històries d'aquest lloc al nostre compte.
Foto: Isidro Gil · Public domain
Foto: m.dolores paderne sa… · CC BY-SA 3.0
Foto: Gerardo Almeida · CC BY-SA 3.0
Foto: José Antonio Gil Martínez · CC BY 2.0
Foto: José Antonio Gil Martínez · CC BY 2.0
Foto: José Antonio Gil Martínez · CC BY 2.0
- c. 1020
El nucli primitiu
Sanç III el Major fa aixecar el recinte alt, amb la torre de la Reina i Santa Maria, a la frontera amb el món andalusí.
font: SIPCA - 1033
Primera notícia
Els documents esmenten per primer cop el castell, com a part de la frontera de Sanç el Major.
font: SIPCA - 1035–1063
La torre de l'Homenatge
Ramir I hauria afegit la gran torre, tot i que altres fonts la situen ja en la primera fase.
font: Patrimonio Cultural de Aragón - 1071
L'abadia de Sant Pere
Sancho Ramírez hi instal·la canonges de Sant Agustí, i el papa Alexandre II pren la casa sota la seva protecció.
font: Wikipedia - c. 1073–1094
L'església de Sant Pere
S'aixeca a llevant la gran església amb cripta; la consagració de l'abril de 1094 és una deducció, no un document.
font: Románico aragonés: consagración - fin. s. XI
La comunitat marxa a Montearagón
Loarre perd el caràcter monàstic: SIPCA en data el trasllat des del 1089, i altres fonts el situen després de Pere I.
font: SIPCA - 1263–1285
En mans de l'Hospital
La custòdia passa a l'orde de Sant Joan, fins que Pere III la dona a l'abat de Montearagón.
font: Universitat de València - 1287
Saqueig i cerca exterior
Pere d'Ayerbe saqueja el castell; la datació de la cerca en aquests anys és una hipòtesi discutida.
font: SIPCA - 1413
El setge de Violant de Luna
Partidària del comte d'Urgell, Violant de Luna resisteix mesos davant les tropes de Pere d'Urrea, fins que el castell cau.
font: Universitat de València - 1505
La gent baixa a la plana
La parròquia es trasllada a la vila nova i castell i vila s'abandonen, amb pedra reaprofitada, entre els segles XV i XVI.
font: Universitat de València - 1906
Monument nacional
Una reial ordre del 5 de març declara Loarre monument, avui Bé d'Interès Cultural.
font: SIPCA - 1915–1917
Salvat de la ruïna
L'arquitecte Luis de la Figuera dirigeix les obres que consoliden el castell.
font: SIPCA