Miravet, cap de la província templera de Catalunya i Aragó en el seu esplendor: el recinte sobirà, convent i fortalesa alhora; el recinte jussà amb les seves terrasses; i el Cap de la Vila, la vila andalusina, baixant fins a l'Ebre.
Funciona al navegador de l'ordinador i del mòbil. Camina pel castell, vola amb el dron i alterna entre llavors i ara.
- Època reconstruïda
- c. 1250
- Població
- Miravet
- Comarca
- Ribera d'Ebre
- Coordenades
- 41.03560, 0.59361 · Obre el mapa
El recinte sobirà
Bloc compacte que els templers van aixecar entre la segona meitat del s. XII i el XIII sobre el ḥiṣn andalusí: murs alts i les dependències de la comunitat al voltant d'un pati. Era alhora monestir i fortalesa.
L'església
Al primer pis de l'ala nord: una sola nau rectangular amb absis semicircular a llevant i poques finestres. Estava dedicada a sant Martí. Sota hi ha el celler.
El refetor
L'ala del refetor, on els freires menjaven en silenci mentre se'ls llegia la regla, formava part de les obres templeres del recinte superior.
El recinte jussà
El recinte inferior es va dividir en terrasses per salvar el desnivell. Acollia la cavallerissa, una cisterna i la capella de Sant Miquel. La distribució que veus és una interpretació.
La cisterna
Dalt del turó, l'aigua era vital: en el setge del 1308 la manca d'aigua i d'aliments va obligar els darrers templers a rendir-se.
La capella de Sant Miquel
Petita capella del recinte exterior. Aquí es representa romànica i en una posició hipotètica.
El portal
L'accés arribava pel nord-oest, on avui hi ha l'aparcament. La forma exacta de la porta medieval és una interpretació.
Muralles i torres
El conjunt ja tenia dos recintes en època andalusina; els templers el van reforçar. Al s. XVII es va adaptar a l'artilleria.
El Cap de la Vila
El nucli antic baixa del castell fins a l'Ebre. Fins al s. XVI la majoria de la població era musulmana, amb organització i autoritats pròpies (l'aljama).
La porta de l'Aljama
Una de les portes del nucli antic, ubicada amb les coordenades de Wikidata. El nom recorda la comunitat musulmana de Miravet.
L'Església Vella
L'església vella del poble, al Cap de la Vila, situada amb les coordenades de Wikidata. Aquí es representa com una església romànica senzilla.
L'Ebre i el pas de barca
El riu era la via de comunicació i de comerç. Miravet conserva encara un dels darrers passos de barca de l'Ebre. El 1610 els moriscos expulsats van baixar el riu en barca.
Foto: Enfo · CC BY-SA 3.0
Foto: Enfo · CC BY-SA 3.0
Foto: Enfo · CC BY-SA 3.0
Foto: Enfo · CC BY-SA 3.0
Foto: Enfo · CC BY-SA 3.0
Foto: Enfo · CC BY-SA 3.0
Foto: Enfo · CC BY-SA 3.0
Foto: Enfo · CC BY-SA 4.0
Foto: Enfo · CC BY-SA 4.0
Foto: Enric · CC BY-SA 4.0
Foto: Enric · CC BY-SA 4.0
Foto: Enric · CC BY-SA 4.0
Foto: Enric · CC BY-SA 4.0
Foto: Enric · CC BY-SA 4.0
- s. V–I aC
Un poblat iber
El turó és ocupat per un poblat iber que s'estenia des de la part alta fins a la zona de les cavallerisses.
font: Patrimoni Cultural · Generalitat de Catalunya - s. VIII–XI
El ḥiṣn de Mûrabit
Dins d'al-Àndalus, un ḥiṣn (castell) anomenat Mûrabit protegeix les alqueries de l'Ebre. Ja tenia dos recintes amb un perímetre semblant a l'actual.
font: Patrimoni Cultural · Generalitat de Catalunya - 1153
Conquesta i donació al Temple
Miravet cau davant Ramon Berenguer IV. El 23 d'agost el comte el dona a Pere de Rovira, mestre templer. La població musulmana s'hi queda amb la seva llengua, costums i religió.
font: Patrimoni Cultural · Generalitat de Catalunya - 1235
Capítol General del Temple
Les obres avancen ràpid: el 1235 s'hi reuneix el Capítol General. Miravet és la capital de la província templera de Catalunya i Aragó.
font: Patrimoni Cultural · Generalitat de Catalunya - c. 1250
La casa templera en el seu apogeu
Època que recrea la reconstrucció. Miravet domina Gandesa, Corbera, Batea, el Pinell, Rasquera i, més endavant, Horta, Ascó i Riba-roja.
font: Patrimoni Cultural · Generalitat de Catalunya - 1307–1308
El setge final dels templers
Jaume II ordena assetjar els castells del Temple. Miravet resisteix deu mesos sota fra Ramon de Saguàrdia. El 12 de desembre de 1308 els 22 homes que queden es rendeixen.
font: Patrimoni Cultural · Generalitat de Catalunya - 1314–1319
L'Hospital i els Costums de Miravet
Els béns del Temple passen a l'orde de l'Hospital (castellania d'Amposta). El 1319 s'aproven els Costums de Miravet.
font: Patrimoni Cultural · Generalitat de Catalunya - 1610
Expulsió dels moriscos
S'expulsa la majoria de la població: 79 llars de 110. Baixen l'Ebre en barca fins als Alfacs i són embarcats cap al nord d'Àfrica.
font: Patrimoni Cultural · Generalitat de Catalunya - 1643
Setge de la guerra dels Segadors
Les tropes reials ataquen el castell; La Mothe-Houdancourt les derrota i fa més de mil presoners. El 1650 Miravet acaba caient.
font: Patrimoni Cultural · Generalitat de Catalunya - s. XVIII
Successió i abandonament
Les tropes de Felip V ocupen el castell. Després s'ordena abandonar-lo i se'n permet l'ús com a pedrera: s'espolien murs, portes i el rosetó de l'església.
font: Patrimoni Cultural · Generalitat de Catalunya - 1835
Desamortització
L'Hospital perd el castell, que és venut a un particular de Tarragona.
font: Patrimoni Cultural · Generalitat de Catalunya - 1875
Tercera guerra carlina
Baluard carlí, el castell és pres pels liberals del general Martínez de Campos després d'un setge de vint-i-quatre hores.
font: Patrimoni Cultural · Generalitat de Catalunya - 1938
Batalla de l'Ebre
La nit del 25 de juliol l'exèrcit republicà travessa l'Ebre per Miravet. El castell és caserna i el poble és bombardejat diverses vegades.
font: Patrimoni Cultural · Generalitat de Catalunya - 1990–1994
Monument
La Generalitat el rep en donació i el declara Bé Cultural d'Interès Nacional (1990). Després d'excavar-lo i restaurar-lo, obre al públic el juliol del 1994.
font: Patrimoni Cultural · Generalitat de Catalunya