CASTLELa reconstrucció mostra Morella cap al 1414, quan Ferran I, Benet XIII i sant Vicent Ferrer s'hi van reunir per mirar d'acabar el Cisma d'Occident. La traça de la muralla, l'anell del castell, la plaça superior i les esglésies surten de l'ortofoto i de la cartografia oberta. L'estat medieval del castell és en bona part hipòtesi: la descripció més antiga que hem pogut llegir és de 1832, les cases són una mostra generada sobre les corbes de nivell i la plaça superior s'ha alçat per sobre del relleu oficial, que la rebaixa.
Funciona al navegador de l'ordinador i del mòbil, sense instal·lar res. Vola amb el dron i alterna entre llavors i ara.
O vola-hi per damunt mentre passen els segles: del primer assentament fins avui, amb el poble creixent i les fites de la seva història.
- Època reconstruïda
- c. 1414
- Població
- Morella
- Comarca
- Els Ports
- Província
- Castelló
- Comunitat
- País Valencià
- Coordenades
- 40.61970, -0.10174 · Obre el mapa
Plaça superior
Tercera plaça del castell, amb l'aljub. La descripció de 1832 hi posa casernes i forn, en bona part posteriors; els edificis de 1414 són hipòtesi.
Torre Celòquia
La gran torre del castell, de planta rectangular de 10 × 8 vares amb angles arrodonits, tres plantes i una capella al soterrani. Situació aproximada: avui ha desaparegut.
Segona plaça
Anell el·líptic irregular al voltant del penyal, damunt d'una meseta de roca viva. La part antiga és de carreu ordinari.
Torre de la Pardala
Torre sobre la muralla de ponent. El nom recorda la llegenda de Josefa Bosch; la situació exacta al model és aproximada.
Entrada de la segona plaça
Al 1832 un tambor de maçoneria cobria aquesta porta. El recorregut medieval de l'accés no és conegut i el model només en dona l'esquema.
Possible albacar
Hipòtesi: l'espai sense cases entre la vila i el castell seria l'antic albacar del hisn, l'espai-refugi andalusí.
Muralla de tàpia
Aquest tram i el del nord, fins al Pantó, passen pels més antics del recinte, amb sòcol i tàpia atribuïts a època islàmica.
Convent de Sant Francesc
Fundat el 1272, amb església d'una nau i arcs diafragma consagrada el 1390. Les converses del 1414 s'hi situen segons un treball divulgatiu; no ho hem pogut confirmar en una font acadèmica.
Santa Maria la Major
Església gòtica de tres naus, aixecada entre 1265 i 1343 i amb el cor elevat de Pere Segarra en obres el 1414. El motor només n'aproxima el volum.
Portal de Sant Miquel
Entrada principal de la vila, entre dues torres del segle XIV.
Portal de Sant Mateu
Una de les dues portes principals, al sud-est de la vila.
Torre del Pantó
Torre rectangular de 12,5 m, documentada des del segle XV, de maçoneria amb cantoneres de pedra treballada.
Arcs de Santa Llúcia
Aqüeducte gòtic del segle XIV, fora del model: en queda només el punt d'interès.
Vídeos i històries d'aquest lloc al nostre compte.
Foto: Marcel·lí Gausachs i Gausachs · Public domain
Foto: Millars · CC BY-SA 3.0 es
Foto: Rodelar · CC BY-SA 4.0
Foto: Rodelar · CC BY-SA 4.0
Foto: Rodelar · CC BY-SA 4.0
Foto: Juan Emilio Prades Bel · CC BY 4.0
- III mil·lenni aC
Els primers habitants de la mola
Les ceràmiques neolítiques recollides a la mola del castell són les restes humanes més antigues trobades fins ara al lloc.
font: J. Andrés Bosch, El Castell de Morella. Una aproximació als seus orígens - s. XI
El hisn i el seu albacar
Sota la taifa de Tortosa, Morella és una plaça forta important, i els trams de muralla més antics, de tàpia, podrien ser de l'albacar del hisn.
font: F. Falomir, Quad. Preh. Arq. Cast. 25 (2006) - 1084
El Cid a Morella
El Cid ataca la plaça i el 14 d'agost derrota Sanç I d'Aragó i al-Mudhàffar a la batalla de Morella.
font: Gran Enciclopèdia Catalana - 1232
Blasc d'Alagó pren Morella
El noble aragonès Blasc d'Alagó ocupa la plaça, que un informe militar de 1832 recorda com a lliurada per traïció, i el 1233 hi atorga carta de poblament.
font: Gran Enciclopèdia Catalana - 1249–1250
Vila reial
Després de la disputa amb Blasc d'Alagó, Morella passa a la corona i Jaume I hi ratifica la carta de poblament.
font: Gran Enciclopèdia Catalana - 1272–1390
Sant Francesc, al peu del castell
Els franciscans s'instal·len el 1272 sota el castell i la seva església d'una sola nau es consagra el 1390.
font: F. Falomir, Quad. Preh. Arq. Cast. 25 (2006) - s. XIV
La gran muralla
Les obres comencen cap al 1330 i la part principal s'aixeca sota Pere el Cerimoniós, amb uns 2.400 m de mur i catorze torres.
font: Spain.info, Murallas de Morella - 1414
Les converses de Morella
Ferran I, Benet XIII i sant Vicent Ferrer es reuneixen a Morella per intentar acabar amb el Cisma d'Occident, sense èxit.
font: Gran Enciclopèdia Catalana - 1707–1711
La Guerra de Successió
El castell pateix dos llargs setges i en tots dos cau per falta de queviures, mentre la part alta es reforma.
font: F. Aparici, Informe sobre Morella (1832) - 1813
Canons contra els francesos
Les peces de 24 d'Elío enderroquen el magatzem de queviures, gairebé tots els habitatges del castell i el pis alt de la gran torre.
font: F. Aparici, Informe sobre Morella (1832) - 1838–1840
La capital de Cabrera
Els carlins entren pels excusats el gener de 1838 i, després de les reformes de Von Rahden, Espartero la bombardeja el 1840 i encerta el polvorí.
font: Castells Catalans - 1931–2021
Monument i ruïna visitable
Declarat monument el 1931, l'ajuntament en recupera la gestió el 2007 i el Ministeri de Cultura hi consolida les torres de Sant Francesc i la Pardala.
font: Revista Poble
- F. Aparici, Informe sobre Morella (1832)
- F. Falomir, Dels convents de Sant Francesc i les Agustines… (2006)
- J. Andrés Bosch, El Castell de Morella. Una aproximació als seus orígens
- Gran Enciclopèdia Catalana
- Castells Catalans
- Spain.info, Murallas de Morella
- Comunitat Valenciana, Castillo y murallas
- OpenStreetMap (traça de muralles i edificis)