La reconstrucció mostra el penyal cap al 1415: el castell templer i de Montesa, acabat de reformar com a palau per a Benet XIII, coronant una vila tancada per la muralla medieval. El penyal només s'unia a terra per un tómbol d'arena baix que els temporals podien cobrir, i el mar arribava al peu de les muralles. Encara no existien els baluards renaixentistes de Felip II (1576–1579).
Funciona al navegador de l'ordinador i del mòbil. Camina pel castell, vola amb el dron i alterna entre llavors i ara.
- Època reconstruïda
- c. 1415
- Població
- Peníscola
- Comarca
- Baix Maestrat
- Coordenades
- 40.35887, 0.40762 · Obre el mapa
Pati d'armes
Pati obert de la planta noble, envoltat de la capella, la sala i el palau. El 1415 el tancaven també els habitatges templers del costat est, avui desapareguts.
Església de Santa Maria
Parròquia d'origen romànic, refeta amb elements gòtics després d'un incendi a mitjan s. XIV. Hi celebraren cerimònies Benet XIII i Climent VIII.
Portada templera
Entrada principal entre dues torres, amb un fris d'escuts del Temple i dels seus dirigents. El baluard que avui la precedeix és del s. XVI.
Església templera
Nau única amb volta de canó lleugerament apuntada i absis semicircular. Ocupa la potent torre nord i en fou el volum més alt.
Sala gòtica
Gran sala noble del castell. Al costat del pati hi corria una galeria de fusta, de la qual només queden els permòdols.
Estances pontifícies
Cambra major, biblioteca i estudi de Benet XIII, amb finestres al mar i l'escut papal sobre la porta. La biblioteca és avui dispersa entre el Vaticà i París.
Sala del Conclave
Gran celler voltat de la planta baixa. La tradició hi situa l'elecció de Climent VIII el 1423.
Aljub
Cisterna del castell, vital en un penyal aïllat; el penyal tenia a més una deu d'aigua potable.
Cavallerisses i cos de guàrdia
Estances voltades de la planta baixa per als cavalls i la guarnició, just darrere el vestíbul d'entrada.
Portal de Sant Pere
Portal obert pel Papa Luna (1414) com a embarcador arran de mar. És l'únic tram de la muralla medieval conservat.
El tómbol
Estreta llengua d'arena, l'únic accés per terra. Amb temporal el mar la travessava i Peníscola esdevenia illa.
Escala del Papa Luna
Escala tallada a la roca, a l'exterior del mur est, per embarcar directament des del castell. Hi ha moltes llegendes sobre aquesta escala.
Foto: Marcel·lí Gausachs i Gausachs · Public domain
Foto: Marcel·lí Gausachs i Gausachs · Public domain
Foto: (vegeu la fitxa a Commons) · CC BY-SA 3.0
Foto: Pere prlpz · CC BY-SA 3.0
Foto: Millars · CC BY-SA 3.0 es
Foto: Fagairolles 34 · CC BY-SA 4.0
Foto: Olga Gairin · CC BY-SA 3.0
- Antiguitat
Poblament ibèric
Al terme hi ha poblats ibèrics (ilercavons) com el Poaig i els Barrancs; l'ocupació antiga del mateix penyal està poc documentada.
font: Wikipedia (es): Peñíscola - s. VIII–XIII
Banîskula andalusina
Els geògrafs àrabs anomenen la vila Banîskula. Al cim hi havia una alcassaba, sobre la qual es va alçar el castell templer.
font: Viquipèdia (ca): Castell de Peníscola - 1225–1233
Jaume I pren Peníscola
Jaume I hi fracassa en un setge el 1225. El 1233, aïllada després de la caiguda de Borriana, la vila es rendeix per capitulació; el 1251 rep carta de poblament.
font: Viquipèdia (ca): Castell de Peníscola - 1294
Permuta de Tortosa
El mestre templer Berenguer de Cardona cedeix a Jaume II els drets del Temple sobre Tortosa a canvi de castells del nord valencià, entre ells Peníscola.
font: Viquipèdia (ca): Castell de Peníscola - 1294–1307
Construcció templera
El comanador Arnau de Banyuls alça un castell nou sobre l'alcassaba, de carreus isòdoms i voltes de canó apuntades. Una carta de 1305 dona instruccions per a les obres.
font: Barros Costa et al., El castillo templario de Peñíscola (XV EGA) - 1307–1317
Fi del Temple
El 1307 Jaume II empresona els templers i posa el castell en mans d'administradors reials. L'orde és suprimit el 1312.
font: Barros Costa et al., El castillo templario de Peñíscola (XV EGA) - 1317–1319
Orde de Montesa
Es crea l'orde de Montesa, que rep Peníscola el 1319 i pràcticament acaba la fortalesa.
font: Viquipèdia (ca): Castell de Peníscola - 1411–1423
Seu del Papa Luna
Benet XIII s'instal·la al castell el 1411 i s'hi fa un palau amb una gran biblioteca. Deposat pel concili de Constança, hi resisteix fins a la seva mort el 1423; el 1414 obre el portal de Sant Pere arran de mar.
font: Viquipèdia (ca): Castell de Peníscola - 1429
Abdica Climent VIII
Gil Sánchez Muñoz, elegit a Peníscola com a Climent VIII, renuncia el 1429 i posa fi al Cisma d'Occident.
font: Viquipèdia (ca): Castell de Peníscola - 1576–1579
Muralla de Felip II
Vespasiano Gonzaga traça un front de terra amb baluards davant la muralla medieval; Bautista Antonelli dirigeix l'obra i el Portal Fosc.
font: Balaguer Dezcallar, La muralla renacentista de Peñíscola (FORTMED 2015) - 1705–1707
Setge de la guerra de Successió
Peníscola resta fidel a Felip V i resisteix el setge de les tropes de l'Arxiduc. Entre 1708 i 1714 s'alça l'Ermitana adossada a la torre nord.
font: Viquipèdia (ca): Castell de Peníscola - 1812–1814
Guerra del Francès
Suchet ocupa la plaça el 1812. El 1814 el general Elío la recupera després d'un bombardeig que arrasa gairebé tot el poble i destrueix part del castell.
font: Wikipedia (es): Peñíscola - 1890–1972
De plaça forta a monument
L'exèrcit abandona la plaça el 1890; el castell és monument nacional el 1931 i la Diputació de Castelló el restaura des de 1957.
font: Viquipèdia (ca): Castell de Peníscola - 1956–2015
Plató de cinema
Escenari de Calabuch (Berlanga, 1956), El Cid (Anthony Mann, 1961) i de sèries recents.
font: Ajuntament de Peníscola
- Viquipèdia (ca): Castell de Peníscola
- Wikipedia (es): Castillo de Peñíscola
- Castillo de Peñíscola (Diputación de Castellón)
- Barros Costa et al., El castillo templario de Peñíscola (XV EGA)
- Balaguer Dezcallar, La muralla renacentista de Peñíscola (FORTMED 2015)
- Ajuntament de Peníscola
- MDT i ortofoto: IGN · PNOA (CC BY 4.0)
- Cadastre (INSPIRE)