La reconstrucció mostra el castell de la Palma cap al 1750, l'última etapa en què coexisteix tot el que se'n coneix: un recinte allargat d'uns 100 m sobre un meandre de l'Ebre, amb torres rectangulars, la gran torre de ponent, la casa senyorial i l'ermita barroca del Pilar. La planta segueix la reconstrucció d'Alejandro Martínez Alcrudo, contrastada amb l'ortofoto. Merlets, alçades i cobertes són hipòtesis, i l'origen islàmic es dedueix només del tipus de fàbrica.
Funciona al navegador de l'ordinador i del mòbil, sense instal·lar res. Vola amb el dron i alterna entre llavors i ara.
O vola-hi per damunt mentre passen els segles: del primer assentament fins avui, amb el poble creixent i les fites de la seva història.
- Època reconstruïda
- c. 1750
- Població
- Sástago
- Comarca
- Ribera Baixa de l'Ebre
- Província
- Saragossa
- Comunitat
- Aragó
- Coordenades
- 41.31028, -0.37556 · Obre el mapa
Porta del nord
Accés descentrat a l'extrem nord, d'arc de mig punt. Va conservar l'escut dels Alagón fins al 1969.
Torre principal
Planta de 8 × 6 m adossada per fora del mur, alçat troncopiramidal de més de 17 m. Avui ha perdut la cara interior.
Ermita del Pilar
Ermita barroca d'una nau amb capelles laterals i volta de canó encamonada, de finals del s. XVII o del XVIII. Abandonada el 1936, la coberta s'ha refet des del 2024.
Casa senyorial
Adossada a la capçalera de l'ermita, de dues plantes. Va fer de residència, potser de casa del santer i, al final, de caserna de la Guàrdia Civil.
Torre de llevant
L'única torre del costat est. Avui només se'n veu la traça arran de terra.
Recinte sud
Separat per un mur transversal i més baix. Les fonts parlen de dos recintes; que siguin aquests és una hipòtesi.
La fossa del nord
Fossa ovalada sense identificar. La llegenda de la Dama Blanca parla d'un pou al castell, però res no prova que sigui aquest.
Vídeos i històries d'aquest lloc al nostre compte.

Foto: Diego Delso · CC BY-SA 4.0

Foto: Diego Delso · CC BY-SA 4.0

Foto: Juan Emilio Prades Bel · CC BY 4.0
- s. X–XI
Un hisn sobre el meandre
Pel tipus i l'aparell, el recinte allargat amb torres rectangulars es data amb reserves en època islàmica.
- 1147
Primera menció
Sástago apareix per primer cop als documents com a terra reial.
- 1199
Pere II el cedeix
Pere II passa el castell i la vila a Artal d'Alagón, i poc després tornen a la Corona.
- 1232–1233
Sástago per Morella
Jaume I lliura Sástago a Blasc d'Alagón a canvi de Morella i de María de Huerva, i el lloc queda lligat a aquest llinatge.
- 1511
Comtes de Sástago
Ferran el Catòlic concedeix el títol de comte a Blasc d'Alagón i Olcina, senyor del lloc.
- c. 1695–1750
L'ermita del Pilar
Dins del recinte s'aixeca l'ermita barroca, que les fonts daten a finals del s. XVII o al XVIII.
- 1845
Encara palau del comte
Segons Madoz, el castell encara fa de palau del comte, tot i que ja se'n parla com d'una ruïna habitada.
- 1936
L'abandonament
Després d'haver fet de caserna de la Guàrdia Civil, el conjunt queda abandonat i l'ermita es deixa de fer servir.
- 2024
La primera consolidació
Bé d'Interès Cultural des del 2006, el castell rep les primeres obres, que refan la coberta de l'ermita i reforcen la torre.