CASTLELa reconstrucció mostra Sigüenza cap al 1494, al final del pontificat del cardenal Mendoza, que ha convertit la fortalesa dels bisbes en palau. El castell corona l'extrem sud de la ciutat: una planta trapezoidal allargada, més estreta al sud, sobre el barranc del Vadillo. Són reals el perímetre, que segueix les coordenades oficials de la delimitació del monument, la posició de les torres i de la barbacana. Els alçats, les cobertes i la divisió interior són hipòtesi, perquè el parador del 1972–1976 va refer gran part de l'edifici. La muralla urbana passa per les portes conservades, i el traçat entre elles és hipòtesi. Les cases són una mostra generada, no el parcel·lari.
Funciona al navegador de l'ordinador i del mòbil, sense instal·lar res. Vola amb el dron i alterna entre llavors i ara.
O vola-hi per damunt mentre passen els segles: del primer assentament fins avui, amb el poble creixent i les fites de la seva història.
- Època reconstruïda
- c. 1494
- Població
- Sigüenza
- Comarca
- Serranía de Guadalajara
- Província
- Guadalajara
- Comunitat
- Castella-la Manxa
- Coordenades
- 41.06390, -2.64120 · Obre el mapa
Porta principal
Oberta pel bisbe Simón Girón de Cisneros a principis del s. XIV entre dues torres bessones. Va girar el castell cap a la ciutat.
Barbacana
Antemur manat fer pel cardenal Mendoza per protegir la porta, el costat més vulnerable. Avui el seu adarve es pot recórrer.
Cos del cardenal Mendoza
Cos de l'extrem oriental del costat nord, obra del s. XV. El volum i l'alçada del model són hipòtesi.
Pati d'armes i pou
Gran pati amb el pou al centre, un dels elements que es conserven de l'edifici antic. Podia acollir la població en cas d'atac.
Torre del nord-oest
Torre quadrada de cantonada dividida en tres cossos, amb afinitats amb les torres de la catedral del s. XIII.
Torre rectangular
Al mig del llenç de ponent, el que millor conserva els paraments originals.
Torres semicirculars
Flanquejaven l'entrada primitiva del s. XIII, oberta al camp. La posició exacta del model és hipòtesi.
Capella
Una de les estances més antigues, dins d'una torre rectangular, amb capçalera a llevant i capitells d'un romànic tardà. La torre triada en el model és hipòtesi.
Llenç de llevant
Sobre el barranc del Vadillo. Es va enderrocar en gran part el 1972–1976 per refer-lo i elevar-lo una planta, de manera que la línia del model és l'actual.
Catedral de Santa Maria
Iniciada al s. XII i encara en obres el 1494. El motor la representa de manera aproximada.
Vídeos i històries d'aquest lloc al nostre compte.
Foto: Josep Pascó i Mensa · Public domain
Foto: Randi Hausken from Bærum, Norway · CC BY-SA 2.0
Foto: Vegafotoswiki · CC BY-SA 3.0
Foto: M.Peinado from Alcalá de Henares, España · CC BY 2.0
Foto: M.Peinado from Alcalá de Henares, España · CC BY 2.0
Foto: Cruccone · CC BY-SA 3.0 es
- c. 1109
Una guarnició andalusina
Sigüenza és un assentament defensiu andalusí amb guarnició, però al castell encara no s'hi ha identificat cap resta anterior al domini cristià.
font: DOCM núm. 204, 20/10/2017, entorno del Castillo de Sigüenza - 1123–1124
Bernat d'Agen pren la ciutat
El primer bisbe de la seu restaurada conquereix Sigüenza, i el lloc queda en mans dels bisbes.
font: Pilar Martínez Taboada, cronista oficial de Sigüenza (2020) - s. XII–XIII
El castell dels bisbes
S'aixeca un edifici trapezoidal allargat amb torres quadrades i semicirculars, i la porta primitiva s'obre a ponent, cap al camp.
font: DOCM núm. 204, 20/10/2017, entorno del Castillo de Sigüenza - 1298
Les portes cremades
Les tropes de Núñez de Lara ocupen el castell per sorpresa, i la porta queda destruïda pel foc quan els vassalls del bisbe els en fan fora.
font: Wikipedia, Castillo de Sigüenza - Principis s. XIV
La porta nova, cap a la ciutat
El bisbe Simón Girón de Cisneros obre l'entrada principal al nord entre dues torres bessones, i el castell gira la cara cap a la població.
font: DOCM núm. 204, 20/10/2017, entorno del Castillo de Sigüenza - 1355
Blanca de Borbó, presonera
Pere I s'apodera del castell i hi tanca la reina repudiada; les fonts discrepen entre nou mesos i quatre anys.
font: DOCM núm. 204, 20/10/2017, entorno del Castillo de Sigüenza - 1468–1495
De fortalesa a palau
El cardenal Mendoza aixeca la barbacana davant la porta i el cos de l'extrem oriental del costat nord.
font: DOCM núm. 204, 20/10/2017, entorno del Castillo de Sigüenza - 1777–1800
El palau de Díaz de la Guerra
El bisbe Juan Díaz de la Guerra reforça el caràcter residencial del castell.
font: Pilar Martínez Taboada, cronista oficial de Sigüenza (2020) - 1808–1814
Els francesos al castell
Les tropes franceses ocupen la fortalesa durant la guerra del Francès i la deixen malmesa.
font: DOCM núm. 204, 20/10/2017, entorno del Castillo de Sigüenza - S. XIX
Les guerres carlines
És l'última vegada que s'usa com a fortalesa, i els bisbes acaben deixant-lo per residir a l'antic col·legi-universitat.
font: Wikipedia, Castillo de Sigüenza - 1936–1939
La ruïna
La Guerra Civil remata els danys anteriors i el castell queda en ruïnes fins al 1972.
font: DOCM núm. 204, 20/10/2017, entorno del Castillo de Sigüenza - 1972–1976
El parador de Picardo
L'arquitecte José Luis Picardo el reconstrueix com a parador retirant unes 40.000 tones de runa, amb el llenç est refet de nou.
font: Pilar Martínez Taboada, cronista oficial de Sigüenza (2020) - 2025
Un adarve visitable
El parador reobre després d'unes obres de més de 10 milions, amb la barbacana restaurada i l'adarve obert al públic.
font: elDiario.es, nuevo Parador de Sigüenza (2025)
- DOCM núm. 204, 20/10/2017: entorno de protección del Castillo de Sigüenza
- Pilar Martínez Taboada, cronista oficial de Sigüenza (2020)
- Wikipedia, Castillo de Sigüenza
- Castillos de Guadalajara, Castillo de Sigüenza
- elDiario.es, nuevo Parador de Sigüenza (2025)
- Terán y Martínez del Río, Intervención en Sigüenza, Urban 7
- Wikipedia, Sigüenza