CASTLETàrraco cap a l'any 150: el temple d'August al cim, la gran plaça provincial, el circ encastat a la ciutat, l'amfiteatre vora el mar i, a baix, els barris i el port.
Funciona al navegador de l'ordinador i del mòbil. Camina pel castell, vola amb el dron i alterna entre llavors i ara.
O vola-hi per damunt mentre passen els segles: del primer assentament fins avui, amb el poble creixent i les fites de la seva història.
- Època reconstruïda
- c. 150
- Població
- Tarragona
- Comarca
- Tarragonès
- Coordenades
- 41.11700, 1.25700 · Obre el mapa
Temple d'August
Octàstil, de marbre de Luni, sota la nau de la catedral.
Plaça de representació
320 × 175 m, unida al recinte de culte per una escala monumental.
El circ
325 m de llarg, encastat dins la ciutat, amb una arena d'uns 290 × 67 m.
L'amfiteatre
Dels inicis del s. II, vora el mar i fora muralla.
El teatre
Unes 6.000 places sobre antics magatzems portuaris; el radi del model és una estimació.
Fòrum de la colònia
Plaça de la ciutat baixa, amb basílica de tres naus; les mides del model són una hipòtesi.
La muralla
Sòcol megalític i dues fulles de carreus; el tram baix és poc conegut i aquí és hipotètic.
Foto: Daniel Perea / Alfredo Perea · Public domain
Foto: Bernard Gagnon · CC BY-SA 3.0
Foto: Enric · CC BY-SA 4.0
Foto: Enric · CC BY-SA 4.0
- s. V–II aC
El nucli ibèric
Prop del port creix un nucli ibèric d'unes 6 ha; el seu nom, Tarrakon o Kese, encara es discuteix.
font: Diloli, UdL - 218 aC
Arriben els Escipions
Gneu Escipió hi instal·la la base i el campament d'hivern, a dalt del turó.
font: Macias i Remolà 2010 - 217–125 aC
La muralla
En dues fases s'aixeca una muralla de més de 4.500 m que, ampliada, servirà fins al 1868.
font: Museu d'Història de Tarragona - finals s. II aC
El fòrum de la colònia
A la ciutat baixa neix la plaça pública republicana.
font: Macias i Remolà 2010 - 27–25 aC
August a Tàrraco
August hi resideix i la ciutat esdevé capital; arriben el teatre i el barri portuari.
font: Rutes Tarragona - 15–96 dC
Les tres terrasses
Tiberi autoritza el temple d'August i els flavis completen a dalt el gran conjunt provincial.
font: Gran Enciclopèdia Catalana: temple d'August - 122–123
Adrià i l'amfiteatre
L'emperador Adrià hi passa l'hivern i paga la restauració del temple; l'amfiteatre ja s'alça vora el mar.
font: ICAC, dossier de la catedral - 259
Fructuós
El 21 de gener el bisbe Fructuós i els diaques Auguri i Eulogi són martiritzats a l'amfiteatre.
font: Muñoz, Quarhis 12 - c. 260–264
Incendis a la ciutat baixa
Abandonament i incendis al suburbi i al fòrum; la relació amb els francs és una hipòtesi.
font: Collectanea Philologica - c. 475
La ciutat es desmunta
Euric pren la ciutat; el fòrum i el temple es desmunten i l'àrea residencial queda buida.
font: Catalunya Romànica - 713–714
Segles de buit
Amb l'ocupació musulmana la seu s'abandona; fins al s. XI les fonts parlen de ruïnes.
font: Catalunya Romànica - 1129
Robert Bordet
Oleguer cedeix la ciutat al normand Robert Bordet, príncep de Tarragona; la vida torna a les terrasses altes.
font: Catalunya Romànica - 1167–1331
La catedral
Sobre el temple d'August s'aixeca la catedral, consagrada el 1331.
font: ICAC, dossier de la catedral - 1811–1813
Setge i voladures
L'exèrcit francès pren la ciutat el juny del 1811 i, en marxar el 1813, en fa volar castells i muralla: d'11.000 habitants en queden menys de 1.500.
font: Gran Enciclopèdia Catalana - 1854–1868
Cauen les muralles
Es comença a enderrocar la muralla, neix la Rambla Nova i el 1868 Tarragona deixa de ser plaça forta.
font: Gran Enciclopèdia Catalana - 1958–1975
La gran ciutat
La petroquímica i els barris nous fan passar la ciutat de 43.519 habitants el 1960 a 100.786 el 1975.
font: Arxiu Municipal de Tarragona - 2000
Patrimoni Mundial
La UNESCO declara el Conjunt Arqueològic de Tàrraco Patrimoni Mundial.
font: Gran Enciclopèdia Catalana: Tàrraco