La reconstrucció mostra la Suda cap al 1294, quan Jaume II obté la part templera de Tortosa i el castell torna sencer a la corona. El recinte allargat encara conserva el traçat andalusí i fa de presó i de residència de la cort itinerant. Als seus peus, la ciutat murallada s'estén fins a l'Ebre, amb la catedral romànica, els calls de Remolins i les drassanes.
Funciona al navegador de l'ordinador i del mòbil. Camina pel castell, vola amb el dron i alterna entre llavors i ara.
- Època reconstruïda
- c. 1294
- Població
- Tortosa
- Comarca
- Baix Ebre
- Coordenades
- 40.81531, 0.52414 · Obre el mapa
Palau major
Espai comú del repartiment de 1149 i allotjament de la cort itinerant. El palau reial que en queda és dels s. XIV-XV.
Catedral romànica
Consagrada el 1178, segons la tradició al lloc de la mesquita major. La gòtica la substitueix a partir del 1347.
Pati d'armes
Nivell inferior del recinte, on arriben els camins de Remolins i del Rastre. Una rampa hi puja fins a la part alta.
Torre Tubalina
La torre de la punta del recinte, sobre la catedral (dita també de Túbal o Punta del Diamant). L'interior buit potser va servir de calabós.
Pou califal (944)
Pou de més de 40 m excavat sota Abd al-Rahman III fins al nivell de l'Ebre, comunicat amb galeries on hi havia un molí i dos forns.
Necròpolis andalusina
Unes trenta tombes musulmanes dels s. XI-XII, l'única necròpolis islàmica a l'aire lliure de Catalunya.
Església de Sant Joan
Capella del castell, documentada el 1149; dona a la fortalesa el nom de castell de Sant Joan.
Presons de la Suda
Els Costums de Tortosa situen la presó a la Suda, amb tres espais segons la gravetat de la pena.
Remolins: calls i moreria
El call vell, sobre les antigues drassanes (1149), i el call nou (1228), més amunt; la moreria probablement era també en aquest barri.
Drassanes de l'Ebre
Drassana fundada pel califa el 944-945; les cristianes eren a la riba, al sector del Temple.
Pont de barques
Pas sobre l'Ebre cap a les Ferreries. La seva posició exacta el 1294 no està documentada.
Muralla de la medina
Muralla omeia amb quatre portes reforçades amb ferro; el recinte més gran del s. XIV és posterior.
Foto: Enfo · CC BY-SA 3.0
Foto: Enfo · CC BY-SA 3.0
Foto: jordi domènech · CC BY-SA 3.0
Foto: JnCrlsMG · CC BY-SA 4.0
Foto: Jorge Alonso-Lej · CC BY-SA 3.0
Foto: Deosringas · CC BY-SA 3.0
Foto: Enric · CC BY-SA 4.0
- s. I aC
Dertosa, municipi romà
La ciutat ibèrica dels ilercavons es converteix en la Dertosa romana, a la Via Augusta. Les excavacions no han confirmat cap ús militar del turó.
font: Catalunya Romànica: Castell de la Suda - c. 714
Turtuxa andalusina
La ciutat passa a ser una plaça fronterera d'al-Àndalus durant més de quatre segles. Lluís el Pietós l'assetja el 808-809 sense ocupar-la.
font: Wikipedia (en): Tortosa - 944–945
Abd al-Rahman III: drassanes i pou
Una inscripció commemora la drassana que el califa fa construir a Tortosa. A la ciutadella s'excava un pou de més de 40 m fins al nivell del riu.
font: Gran Enciclopèdia Catalana: la Suda de Tortosa - c. 1010–1060
Taifa de Tortosa
Amb la fi del califat, l'eslau Labib funda una taifa independent; després hi governa Muqatil fins que Saragossa l'annexiona.
font: Gran Enciclopèdia Catalana: taifa de Tortosa - 1148
Conquesta de Ramon Berenguer IV
El comte pren la ciutat amb els genovesos i croats de la Segona Croada; els defensors s'havien refugiat a la fortalesa que el cronista Caffaro anomena «Suda».
font: Catalunya Romànica: Castell de la Suda - 1149–1153
Repartiment de la ciutat i de la Suda
Gènova rep un terç de la ciutat i el terç inferior de la Suda, el que mira al riu; els templers reben una cinquena part de la senyoria.
font: Catalunya Romànica: Santa Maria de la comanda del Temple - 1178
Consagració de la catedral romànica
La seu romànica, començada el 1158, es consagra el 1178, segons la tradició al lloc de la mesquita major.
font: Catalunya Romànica: Santa Maria de Tortosa - 1182
Els templers, senyors de Tortosa
Alfons I dona al Temple dues terceres parts de la ciutat amb la Suda; templers i Montcada en són cosenyors, i la Suda fa també de presó.
font: Catalunya Romànica: Santa Maria de la comanda del Temple - 1294
Permuta amb Jaume II
El mestre Berenguer de Cardona canvia el domini templer de Tortosa per Peníscola i altres llocs. La Suda torna a la corona.
font: Catalunya Romànica: Santa Maria de la comanda del Temple - s. XIV–XV
Palau reial i nova muralla
S'hi construeix un palau reial que sovint allotja reines i infants. Pere III emmuralla els ravals i el 1347 es comença la catedral gòtica.
font: Catalunya Romànica: Ciutat de Tortosa - 1462–1714
Guerres i artilleria
El castell pateix danys en la guerra contra Joan II, la dels Segadors i la de Successió; s'hi afegeix una torre artillera pentagonal.
font: Catalunya Romànica: Castell de la Suda - 1810–1811
Setge napoleònic
Suchet assetja Tortosa del desembre de 1810 al 2 de gener de 1811, quan capitula la guarnició.
font: Wikipedia (en): Siege of Tortosa (1810–1811) - 1938
Batalla de l'Ebre
Tortosa és front de guerra durant nou mesos; els bombardejos destrueixen bona part del nucli antic i dels ponts.
font: Fem Turisme: Hemingway a Tortosa - 1976
Parador de Turisme
El castell es reforma i el 1976 obre com a parador. El cementiri andalusí s'excava el 1984-87.
font: Estudi sobre paradors (core.ac.uk)