CASTLEMés que un castell, Vall-de-roures és un palau: una mola de carreus de planta poligonal irregular al cim de la vila, començada com a fortalesa i convertida en residència dels arquebisbes de Saragossa per García Fernández de Heredia i Dalmau de Mur. La reconstrucció el mostra cap al 1545, ja amb el pati d'armes d'Hernando d'Aragó, unit per un passadís a l'església de Santa Maria. La planta surt de l'ortofoto; les alçades i la muralla de la vila són hipòtesi, i el motor n'aproxima les finestres i l'església.
Funciona al navegador de l'ordinador i del mòbil, sense instal·lar res. Vola amb el dron i alterna entre llavors i ara.
O vola-hi per damunt mentre passen els segles: del primer assentament fins avui, amb el poble creixent i les fites de la seva història.
- Època reconstruïda
- c. 1545
- Població
- Valderrobres
- Comarca
- Matarranya
- Província
- Terol
- Comunitat
- Aragó
- Coordenades
- 40.87583, 0.15472 · Obre el mapa
Façana principal
Mira a ponent i fa uns 35 m, amb tres torretes més decoratives que defensives unides per un camí de ronda.
Pati d'armes
Davant del palau, tancat pel mur que va fer alçar Hernando d'Aragó al s. XVI.
Pati central
Les sales s'organitzen al voltant d'un pati elevat: cellers, cavallerisses, cuina, Sala de les Corts, Sala dels Lleons i Cambra Daurada.
Torre del nord-est
Torre quadrada d'uns 7 m de costat, avui escapçada; podria ser la «torre mestra» citada el 1532. L'alçada és hipòtesi.
Passadís a l'església
Un pas elevat unia el palau amb Santa Maria; es va recuperar en la restauració.
Santa Maria la Major
Nau única de tres trams, absis de set costats i capelles entre contraforts (1349–1415 aprox.). Al model, sense contraforts ni rosassa.
Campanar octogonal
Dos cossos i galeria merletada, que li donen aspecte de fortalesa.
Portal de Sant Roc
Entrada principal de la vila, al cap del pont gòtic, que el model no dibuixa.
Portal de Bergós
Un dels dos portals que es conserven; se'n citen set. El traçat de la muralla és hipòtesi.
Vídeos i històries d'aquest lloc al nostre compte.
Foto: C045532 · CC BY-SA 3.0 es
Foto: xavi lópez · CC BY-SA 3.0
Foto: Friviere · CC0
Foto: Hibiscus7 · CC BY-SA 4.0
Foto: Jose Antonio Aldeguer · CC BY-SA 4.0
Foto: Magnificus · CC BY-SA 4.0
- c. 1170
La peña d'Aznar Lagaya
Alfons II conquereix la penya i el 1175 la dona al bisbe de Saragossa, que l'infeuda a Fortuny Robert.
font: Fortificaciones de España - 1183
Carta de població
La vila rep carta de població amb el fur de Saragossa.
font: Gran Enciclopèdia Catalana - 1307
Els bisbes, senyors de la vila
Extingits els Oteiza, un plet amb Jaume II torna la vila als bisbes de Saragossa, que la retindran fins al 1811.
font: Fortificaciones de España - c. 1340–1361
Comença l'església
Pedro López de Luna impulsa les obres del castell i de Santa Maria, de la qual s'alcen l'absis i els dos primers trams.
font: SIPCA: iglesia de Santa María la Mayor - 1390–1398
Muralla i pont
Joan I autoritza l'arquebisbe a emmurallar la vila, confirmat per Martí I, i s'inicia el pont de pedra.
font: Gran Enciclopèdia Catalana - 1392–1411
De fortalesa a palau
L'arquebisbe García Fernández de Heredia aixeca la planta baixa i la primera i converteix el castell en palau, fins que l'assassinen.
font: J. Díez Arnal - 1429
Corts d'Aragó
D'octubre a desembre Alfons V hi celebra Corts per la guerra amb Castella.
font: Fortificaciones de España - 1431–1456
La planta noble superior
Dalmau de Mur aixeca la segona planta, i la façana es corona amb tres torretes i camí de ronda.
font: J. Díez Arnal - 1545
L'última gran obra
Després de la renúncia de Fadrique de Portugal pel cost, Hernando d'Aragó afegeix la gran cuina i el mur del pati d'armes.
font: Patio de Armas - 1656
L'últim arquebisbe
Juan Cebrián és l'últim arquebisbe que hi viu, i el palau queda abandonat i comença a arruïnar-se.
font: J. Díez Arnal - 1835–1840
Desamortització i carlins
La desamortització malmet l'edifici, que les partides de Cabrera fortifiquen el 1836 sense grans combats.
font: Fortificaciones de España - 1980–2021
Tornar-li el volum
Monument Nacional des del 1931, la restauració recupera cobertes, sales, celler, passadís i merlets.
font: La Comarca, 2021
- Fortificaciones de España
- Gran Enciclopèdia Catalana
- SIPCA: iglesia de Santa María la Mayor
- J. Díez Arnal
- Patio de Armas
- La Comarca, 2021
- SIPCA: castillo
- Patrimonio Cultural de Aragón: castillo
- Patrimonio Cultural de Aragón: muralla
- Sobrecullidas: fogaje de 1495
- OpenStreetMap (planta)
- MDT: IGN · Ortofoto: PNOA (CC BY 4.0)
- Catastro (INSPIRE)