CASTLELa reconstrucció mostra l'Aljaferia cap al 1600, acabada la ciutadella de Tiburzio Spanochi: un recinte amb baluards i un fossat d'uns 20 m envolta el palau islàmic d'al-Muqtadir, amb les setze torrasses, la torre del Trovador, el palau de Pere IV i el dels Reis Catòlics. La planta segueix el plànol publicat de l'edifici i l'ortofoto actual; les alçades, les cobertes, la forma exacta dels baluards i els allotjaments de tropa són hipòtesis, i els arcs islàmics només s'insinuen amb peces genèriques.
Funciona al navegador de l'ordinador i del mòbil, sense instal·lar res. Vola amb el dron i alterna entre llavors i ara.
O vola-hi per damunt mentre passen els segles: del primer assentament fins avui, amb el poble creixent i les fites de la seva història.
- Època reconstruïda
- c. 1600
- Població
- Zaragoza
- Comarca
- Saragossa
- Província
- Saragossa
- Comunitat
- Aragó
- Coordenades
- 41.65649, -0.89708 · Obre el mapa
Torre del Trovador
La part més antiga: la planta baixa se sol datar a la segona meitat del segle X, el primer pis entre 1039 i 1081 i els superiors són cristians. El nom ve del drama de García Gutiérrez (1836).
Pati de Santa Isabel
Pati central del palau hudí, amb pòrtics als testers nord i sud i una bassa al costat sud. Els pòrtics del model són peces genèriques: els originals tenien arcs mixtilinis entrecreuats.
Saló Daurat i palau dels Reis Catòlics
L'ala nord guarda el saló del tron d'al-Muqtadir, amb dues alcoves laterals. Damunt seu, entre 1488 i 1493, Ferran va fer el seu palau, amb el Saló del Tron i les sales dels Passos Perduts.
Oratori
Petita mesquita privada de planta octogonal amb mihrab, a l'angle nord-est del pòrtic. No s'ha modelat a part: queda dins del volum de l'ala.
Església de Sant Martí
Temple mudèjar de dues naus del segle XIV, avui biblioteca de les Corts. La posició és la de l'ortofoto; el volum, aproximat.
Palau de Pere IV
Sales mudèjars als costats del pati, molt avançades el 1354. Van ser la part més afectada per la caserna; aquí són volums hipotètics.
Torrasses de llevant
El recinte islàmic tenia setze torrasses ultrasemicirculars. Les de llevant que es veuen avui són una reconstrucció d'Íñiguez a partir de restes i dels alçats de Spanochi; l'alçada del model és estimada.
Porta islàmica
Entrada del palau entre dues torrasses del front oriental, al gust dels palaus omeies del desert.
Fossat de Spanochi
Fossat de circumval·lació d'uns 20 m d'amplada amb murs en lleuger talús, tornat a excavar el 1982. La fondària del model és una hipòtesi.
Baluards
Quatre baluards pentagonals als angles de la ciutadella del 1593. Només en queden les arrencades, i la làmina de Nougués (1846) ja hi dibuixa angles aixamfranats: la mida del model és una hipòtesi ajustada a l'ortofoto.
Porta i pont de llevant
Hi havia dos ponts llevadissos, a llevant i a migdia. El model els representa com a passos de terra, perquè el motor no té ponts llevadissos.
Caserna i Corts d'Aragó
Aquí només hi ha pati d'armes el 1600. Els blocs de Carles III (1772) i l'hemicicle de les Corts (1987) apareixen a la línia del temps.
Vídeos i històries d'aquest lloc al nostre compte.
Foto: Mariano Nougués Secall (British Library) · Public domain
Foto: Tim Tregenza · CC BY-SA 3.0
Foto: rheins · CC BY 3.0
Foto: Américo Toledano · CC BY-SA 4.0
Foto: Américo Toledano · CC BY-SA 4.0
Foto: Américo Toledano · CC BY-SA 4.0
- s. X
La torre i la primera almunia
Al pla de l'oest de Saraqusta s'alça una torre rectangular amb un pou fins a la capa freàtica de l'Ebre, cor d'una finca fortificada.
font: Cabañero Subiza, Artigrama 22 (2007) - 1065–1081
El Palau de l'Alegria
Ahmad al-Muqtadir, rei de la taifa de Saragossa, aixeca un palau de planta quadrada amb setze torrasses ultrasemicirculars i la torre antiga integrada al mur nord.
font: Expósito y Pano, El palacio musulmán de la Aljafería - 1118
Alfons el Bataller
Alfons I conquereix Saragossa i el palau passa als reis d'Aragó, que el fan servir de residència.
font: Expósito y Pano, El palacio musulmán de la Aljafería - 1336–1357
El palau mudèjar de Pere IV
Pere el Cerimoniós amplia el palau amb sales mudèjars i l'església de Sant Martí, i el 1357 es queixa que manquen mestres per acabar-lo.
font: Expósito y Pano, El palacio musulmán de la Aljafería - 1486
Arriba la Inquisició
El 12 de gener el Sant Ofici s'instal·la a l'Aljaferia, i la torre gran serveix de presó, on els reclusos deixen grafits.
font: Expósito y Pano, El palacio musulmán de la Aljafería - 1488–1493
El palau dels Reis Catòlics
Ferran fa aixecar sobre l'ala nord islàmica un nou palau amb la gran escala i el Saló del Tron, sota la direcció del mestre mudèjar Faraig de Gali.
font: Expósito y Pano, El palacio musulmán de la Aljafería - 1591–1593
La ciutadella de Felip II
Després de les Alteracions d'Aragó, l'enginyer Tiburzio Spanochi envolta el palau amb un recinte de baluards pentagonals i un fossat d'uns vint metres.
font: Expósito y Pano, El palacio musulmán de la Aljafería - 1772
Caserna de Carles III
L'Aljaferia es transforma en caserna, s'hi aixequen grans blocs i s'enderroquen les torres d'alabastre i part dels arcs islàmics.
font: Aragón Mudéjar - 1808–1809
Els Setges de Saragossa
El castell és la seu de la guarnició durant la guerra del Francès i els setges li causen grans desperfectes.
font: Wikipedia, Palacio de la Aljafería - 1862–1866
Torres neogòtiques
El conjunt passa al Ministeri de la Guerra, es coronen els angles amb quatre torres neogòtiques i arcs i guixeries van als museus.
font: Zaragozala - 1947–1982
La restauració d'Íñiguez
Francisco Íñiguez Almech recupera el pati, els pòrtics i les torrasses de llevant, que refà amb les restes i els alçats de Spanochi, i el 1982 es torna a excavar el fossat.
font: Expósito y Pano, El palacio musulmán de la Aljafería - 1985–1998
Seu de les Corts d'Aragó
Luis Franco i Mariano Pemán hi instal·len el parlament aragonès, l'hemicicle s'inaugura el 20 de maig de 1987 i les obres s'acaben el 1998.
font: Zaragozala
- Cabañero Subiza, «La Aljafería de Zaragoza», Artigrama 22 (2007)
- Expósito y Pano, «El palacio musulmán de la Aljafería»
- Ayuntamiento de Zaragoza, PGOU, informe histórico-artístico
- Aragón Mudéjar
- Zaragozala, la fortaleza
- Zaragozala, la restauración
- Wikipedia, Palacio de la Aljafería
- MDT i ortofoto PNOA: IGN
- Cadastre (INSPIRE)